Nou centre de pal·liatius de Sant Andreu Salut: «Volem ser referents, amb discreció, però amb ambició"

Un centre pioner que vol ser referent a Catalunya i, quan estigui fet, reproduïble a altres centres sanitaris. La fundació de Manresa Sant Andreu Salut (SAS) va presentar ahir el projecte en el qual fa dos anys que treballa per fer un pas endavant en les cures pal·liatives i tot el que envolta el fet de morir des del punt de vista de l’atenció clínica, psicològica, social i espiritual. La intenció és que sigui una realitat el 2026, amb una inversió a l’entorn dels 5-6 milions d’euros.

En una Sala Gòtica de l’Hospital Sant Andreu plena, els responsables del projecte en van explicar tots els detalls amb el convenciment que els 25 anys d’experiència del servei de cures pal·liatives de SAS l’avalen. De fet, van ser els mateixos professionals els que van tenir la iniciativa. «Volem ser referents, amb discreció, però amb ambició», va afirmar Manel Peiró, president de comitè executiu. Per a Manel Valls, director general de SAS, el «fil conductor és cuidar la vida quan es torna delicada» amb la «dignitat» de les persones com a bandera. 

Amb l’objectiu de trobar la millor manera de fer-ho, un any enrere van viatjar a Glasgow per visitar un centre referent en aquest àmbit, l’Hospici del Príncep i la Princesa de Gal·les. Van tornar amb la idea d’imitar el que hi van veure adaptant-ho a Manresa. «Un projecte que volem que sigui referent i aplicable», va dir Valls. La intenció es poder posar la primera pedra el 30 de novembre del 2024, coincidint amb la festivitat de sant Andreu, i que les obres s’allarguin un parell d’anys.  

Un equipament pensat per a les persones que es troben en el final de la seva vida, els cuidadors i els acompanyants; «junts, però no barrejats amb l’hospital» i «molt obert amb tothom qui tracti aquest darrer tram de la vida».

Olga Sabartés, directora mèdica de l’Hospital Sant Andreu, va insistir en els 25 anys d’experiència en les cures pal·liatives i, al costat d’això, va parlar d’«excel·lència», de «confort», d’«acompanyar» i de «fer sentir com a casa» del nou centre, «lluny de la visió hospitalària tradicional» d’aquest tipus de servei.

Un nou concepte

També es va referir a aquest tema Albert Vitaller, arquitecte soci i director de Vitaller Arquitectura, que signa el projecte. Va remarcar que, fa anys, la tendència era portar aquest tipus de centres allunyats del centre de les ciutats per estar a prop de natura, la qual cosa implicava un aïllament. El que ell ha projectat tindrà natura (un jardí interior «terapèutic»), però també estarà al mig de la ciutat. En va explicar algunes de les característiques, com que a les habitacions, amb una mitjana de 24 m2, el centre no serà el llit. L'espai físic com «el tercer cuidador». 

Xavier Gómez, director de la primera càtedra a l’estat sobre Cures Pal·liatives, que imparteix la UVic-UCC, va celebrar que en el full de ruta es vulgui tenir en compte l’aportació acadèmica, alhora que va repassar els reptes en l’acompanyament en el final de vida de les persones, com l’atenció psicosocial i espiritual. Va informar que, a Barcelona, hi ha un projecte en marxa pensat per fer aquest acompanyament a dones de més de 80 anys, vídues, que estan soles i que no tenen mitjans. 

Peiró va compartir taula amb l’alcalde Marc Aloy i amb Alba Oms, delegada de Salut de la Catalunya Central (també van ser presents entre els assistents altres representants de la Generalitat, de l’ICS, d’Althaia i del patronat de SAS). A banda de remarcar el paper de referents que busquen representar, el president del comitè executiu de SAS va ressenyar que «tenim una voluntat i una vocació molt grans de servir el territori». 

Oms va dir que el projecte «vol ser i és pioner». Va disculpar, per motius d’agenda, l’absència del conseller de Salut, Manel Balcells, que «tan bon punt el va conèixer, el mes de novembre, en la seva primera visita a Manresa, ja va mostrar la seva disponibilitat a ser a la presentació». Tot i no poder complir aquest desig, es va projectar un vídeo amb un missatge de Balcells «per donar suport a aquest projecte, que és innovador», adreçat als pacients en un moment molt delicat i que «té en compte la humanització de les cures pal·liatives, no només des del punt de vista del pacient sinó també de l’entorn». Una «visió global i holística d’un espai» que tindrà en compte el tema de la sostenibilitat, va subratllar. Va dir que «des del Departament de Salut el considerem un element a tenir en compte i replicable en el conjunt del sistema» . Va felicitar la iniciativa i hi va donar «tot el suport».

Pocs i molt necessaris

Oms, que havia format part de l’equip de SAS, va manifestar que «em fa moltíssima il·lusió com va prenent forma el que penso molt sincerament que és una necessitat manifesta de la nostra societat. Ens ensenyen i ens acompanyen en el néixer, en el fer-nos grans, però sou molt pocs i molt necessaris els que treballeu en l’acompanyament de la persona en la darrera etapa de la seva vida». Va felicitar la fundació «per tenir la perseverança que fa falta per empènyer coses noves i no quedar-se ancorats en el passat».

Abans de la copa de cava i dels canapès que es va oferir als presents al jardí de l’Hospital Sant Andreu, l’alcalde Aloy, president del patronat del SAS, va cloure l’acte resumint algunes idees de les que ja s’havien escoltat en les intervencions precedents, com que sigui una iniciativa innovadora que de Manresa pugui replicar-se a altres llocs. Va recordar el pes dels 763 anys d’història de l’hospital i la representativitat dels presents. «Ens denota que el que presentem és important».

Dos edificis i un jardí

El nou centre de pal·liatius de Sant Andreu Salut es repartirà en dos espais. El primer, l’edifici d’habitatges al número 14 del carrer de l’Hospital, on hi haurà l’entrada per a les famílies, amb el vestíbul principal i els espais comuns (sales de lectura, un office per facilitar el teletreball als familiars...). També és on es faran activitats relacionades amb el final de vida i el dol. Des d’un grup de fibromiàlgia, a un d’acompanyament en el dol. Mentre que l'atenció clínica serà concertada com ara (les cures pal·liatives i el PADES es traslladaran al nou equipament), hi podrà haver altres serveis privats. 

El segon, ocuparà una ala de l’edifici que conforma l’Hospital Sant Andreu, ara en desús (el conegut com ‘edifici morenetes’), per on s’entra a l’hospital de dia pel carrer del Remei de Dalt. És on hi haurà les 16 habitacions, l’espai dels professionals i un de recerca i docència.  

Ambdós edificis quedaran units per una passarel·la en alçada adossada a una paret ja existent de la qual quedarà separada dos metres i que serà amb vidre, i abocada al jardí terapèutic que es crearà al pati interior entre els dos espais. En total, s’intervindrà en 1.400 m2. 

Subscriu-te per seguir llegint