Versions i interioritats del divorci entre Esquerra i Junts a Manresa

Ramon Fontdevila ha plasmat en el seu blog Tomba que gira la versió republicana de les interioritats de les negociacions frustrades.

Com a membre de l'equip negociador republicà assegura que l’ànim inicial era el de reeditar el pacte ERC-Junts «convençuts que els regidors que s’havien entès fins aleshores podien facilitar una nova etapa», però sense obviar la dificultat que suposava que en campanya les formes del candidat Ramon Bacardit, de Junts, fossin «matusseres».

Van passar 3 dies fins a un esmorzar entre Marc Aloy i Ramon Bacardit al restaurant Cal Miliu de Rajadell. Sempre segons els republicans, Bacardit volia fer foc nou, qüestionava projectes aprovats i retreia que des de l’alcaldia s’havia capitalitzat tota la feina feta els darrers anys. Avançava que amb ell les coses anirien ben diferents. Aquell mateix dimecres ERC va tenir una reunió amb el PSC d’una «cordialitat absoluta». Anjo Valentí els va dir que Bacardit l’havia trucat el dilluns per sumar els regidors de Junts, Socialistes i Impulsem que com que donaven 12 va deixar «entreveure la possibilitat del Front Nacional». Això va «escampar les darreres engrunes de confiança que conservàvem amb Junts». Diu que el divendres 2 de juny Bacardit va fer la mateix proposta a Impulsem.

La reunió amb Junts del dilluns dia 5 es va dur a terme amb formes «un punt cantelludes» per part de Junts, que «obviava els consensos dels 8 anys anteriors» i «una dotzena d’actuacions aprovades, consensuades i finançades semblaven saltar pels aires». Van tornar a quedar per l’endemà amb la novetat que el candidat de Junts no hi seria, «per deixar els detalls als equips negociadors». Es van trobar al local de Junts Marc Aloy, Ramon Fontdevila i Mariona Homs amb Josep Gili, Mònica de Llorens i Ferran Fernàndez. Fontdevila explica que Junts demanava més informació sobre el projecte del carrer Guimerà, que qüestionaven obertament, volien ajornar aparcaments descrits al pla de mobilitat, fer un aparcament al Parc Vila Closes, reestructurar l’àrea de Serveis al Territori, no acceptava el soterrament dels Catalans entre el Baixador i la plaça Espanya, reclamava un pont a l’alçada de la caserna de la guàrdia civil fins el cementiri i les desavinences creixien. 

Bacardit reclamava la primera tinença d’alcaldia, Presidència i projectes estratègics, un primer càrrec de confiança com a Director de presidència i «s’atribuïa les funcions de Gerència, Projectes estratègics, Projectes interdepartamentals, Projectes Internacionals, Relacions institucionals (sic) no pròpies d’alcaldia, Comunicació i premsa i Promoció de la ciutat». Els republicans ho van interpretar com que Marc Aloy no seria alcalde sinó «alcaldet».

Van sortir amb la idea de que dijous, a l’assemblea, demanarien l’aprovació per explorar noves fórmules de coalició.   

Dimecres hi va haver una segona trobada amb el PSC i van suspendre la quarta reunió amb Junts, prevista per la tarda de dijous. S’avançava en la possibilitat de trenar un govern amb el PSC i Impulsem.

Per formalitzar la trencadissa amb Junts es va concertar una trobada el dilluns dia 12 en la qual «no anàvem a negociar res». Bacardit va acotar el temps de la trobada a una hora justa per motius familiars. No calia més temps per a una situació que es veia «irrecuperable». Fontdevila escriu que qui digui que a la política no hi ha sentiments hauria d’haver estat en aquella trobada, però que l’excepció era Ramon Bacardit, «ell sí, amb unes ganes de plegar notables». «Ja podem dir que hem trencat? Ja podem dir-ho, oi?», relata que insistia.

La versió de Junts

Per a Junts la configuració del nou govern amb PSC i Impulsem demostra que ERC no podia pactar amb ells perquè no volia una coalició real sinó unes crosses puntuals. Ramon Bacardit explica que ERC va suspendre la quarta trobada perquè «el fet que nosaltres no haguéssim dit que no a res els abocava a un acord que no volien».

Posa com a prova que el missatge que li va enviar Marc Aloy per a la trobada del dia 12 de juny, que havia de ser la quarta un cop desconvocada la del dijous 8, era totalment neutre, tant podia servir per rubricar un acord com per trencar-lo.

Diu que s’explica pel fet de no deixar evidències que era ERC qui trencava, capficats com estaven «en intentar penjar-nos la llufa de la responsabilitat a nosaltres. Ha estat una pantomima».

A l’esmorzar a Cal Miliu, Bacardit es menjava el seu entrepà de truita amb ceba i xarrupava un americà mentre escoltava com Aloy valorava que s’havia castigat els partits tradicionals pel context de crisi i de guerra. Bacardit diu que va respondre que la gent estava enfadada no amb Ucraïna sinó amb Manresa.

Per Aloy la gent no havia entès que hi ha grans projectes en marxa, perquè encara no els veia. Segons Bacardit, quan va insistir «en la necessitat de canvi és quan vaig veure que naixia la discrepància».

Aloy va proposar un pacte a 2 amb Junts perquè sumaven 13. Bacardit va respondre que consultava i donava resposta en 24 hores. L’endemà el va trucar per dir que Junts acceptava la proposta i que podien començar per establir les bases de negociació. Bacardit va proposar una altra trobada només entre els dos per després deixar l’acord en mans dels equips negociadors. Aloy li va respondre que ell vindria amb Ramon Fontdevila i Mariona Homs. Bacardit explica que aquell migdia va ser el primer cop que entrava al local d’ERC, igual que la Mònica de Llorens. També hi era Lluïsa Tulleuda.

Asseguts davant per davant Mariona Homs va dir: «Voleu l’alcaldia?». I la resposta: «No necessàriament». El que no volien era «ser uns figurants». «Ens van ensenyar el nostre programa subratllat i van dir que programàticament ens posaríem d’acord. Que l’únic que no entenien era què deia de la Luci. Els vam explicar que era la Lighting Urban Community International, una associació mundial de ciutats de la llum».  

I van sortir d’allà «convençuts que s’havien posat les bases de la negociació» que continuaria l’endemà.

Dimarts, la trobada va ser al local de Junts, a la segona planta, amb Josep Gili en comptes de Lluïsa Tulleuda i Ferran Fernàndez, ja que Ramon Bacardit va considerar que ja era hora que quedés en mans dels equips negociadors, «perquè en el detall no ens havíem de perdre. Això és de manual». Per ERC van tornar els mateixos, «un altre cop sense propostes ni sumari i amb una llibreteta que ara sembla que era per apuntar el que sortiria al Tomba que gira. Estava premeditat. Nosaltres no vam obrir cap altra via de negociació, mentre ells ho van fer des del començament». 

Tres hores i mitja van passar treballant l’únic document que es va posar sobre la taula, i que era de Junts, amb acords i desacords pendents de contraproposta i de seguir negociant. Reunits a la Taverna dels Predicadors sopant uns biquinis li van explicar a Bacardit que Fontdevila havia dit en acabar: «estic preocupat perquè la reunió ha anat massa bé!».

Van quedar per dijous. Cap senyal d’alarma. Dimecres Homs truca a Fernández dient que dijous no es presentarien. Bacardit truca a Aloy i li demana si les converses estan trencades. Li respon que no i que ja parlarien. Dilluns dia 12 a 2/4 de 7 de la tarda Bacardit va anar a comprar 6 aigües petites Font Vella al Clarel. Gili diu que ERC «no sabia com fer-s’ho. Li vaig dir a Aloy que no hi havia hagut negociació i em va respondre: ‘tens raó Josep, no hi ha hagut negociació’».