La brutícia s’apodera del parc de la Seu

La brutícia, sobretot llaunes, rivalitzen amb les vistes privilegiades de la Cova, el Pont Vell o la torre Santa Caterina

Brutícia al parc de la Seu amb la Cova i el Pont Vell al fons

Brutícia al parc de la Seu amb la Cova i el Pont Vell al fons / J.M.G.

Jordi Morros

Jordi Morros

El parc de la Seu, al turó del Puigcardener, no passa pel seu millor moment. Mirador privilegiat de la ciutat amb vistes a la Cova, el Pont Vell, o a la torre Santa Caterina, sense oblidar el temple gòtic de la basílica com a gran reclam, l’incivisme i la manca d’un manteniment acurat li posen les coses difícils.

El resultat és un parc descurat, amb brutícia als marges que donen al passeig del Riu i també al carrer Sant Marc. Desprèn una sensació general de deixadesa.

Sí que és cert que el parc està pendent que es facin les obres del que ha de ser la futura seu del Govern a la Catalunya central a l’edifici dels antics jutjats, a la Baixada de la Seu.

El projecte preveu relligar i integrar el parc amb el nou edifici, el que li donarà un nou aspecte. Un dels espais que tindrà el nou edifici és un pati central que comunicarà la passera de les Escodines amb el parc de la Seu.

Les obres, que van començar a finals de l’any passat, han de durar tres anys i tenen un pressupost de 20,6 milions. Actualment, l’edifici dels antics jutjats ja està envoltat de tanques.

Mentrestant, però, el parc defalleix i el seu deteriorament cada cop és més visible. Té dos miradors. Un que dona més directament a les Escodines i un altre més encarat a la torre Santa Caterina i al riu Cardener. Sota aquests miradors i a la vista de tothom, és on s’acumula més brutícia. En alguns casos desenes de llaunes -sobretot de cervesa- fruit possiblement d’un o més botellades que s’han celebrat al parc. Sense miraments, van tirar els envasos als marges. I s’hi han quedat.

Brutícia a un dels marges turó del Puigcardener, al parc de la Seu

Brutícia a un dels marges turó del Puigcardener, al parc de la Seu / J.M.G.

És una escena d’incivisme que es pot veure al llarg de tot el perímetre del parc que dona al passeig del Riu. També és veritat que es tracta de zones de difícil accés. Netejar-les no és fàcil ni es pot fer de qualsevol manera.

Tret de la brutícia dels marges, el parc és ple de forats, de cagarades de gossos -s’ha convertit bàsicament en un pipicà com molts altres parcs de la ciutat- de mobiliari urbà fet malbé pel pas del temps com els respatllers de fusta que hi ha en uns bancs de formigó. El tòtem que dona informació turística sobre l’emplaçament està ple de pintades -igual que les baranes dels miradors- i no convida a llegir la informació que conté. Tot això, al costat mateix de la basílica de la Seu. 

Es dona el cas que el parc de la Seu és un espai que cada cop s’utilitza més per fer-hi activitats lúdiques o culturals. És el cas de la fira de l’Aixada o el sopar de les darreres edicions de la Festa del Tomàquet.

Subscriu-te per seguir llegint