Es compleixen 27 anys d’impunitat per l’assassinat de la infermera manresana Flors Sirera

L’advocat de la Causa, Jordi Palou, assegura que «estem lluitant i el cas està obert», però lamenta la inacció judicial

La cooperant Flors Sirera en una imatge d’arxiu

La cooperant Flors Sirera en una imatge d’arxiu / Arxiu Particular

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Dijous dia 18 de gener es compleixen 27 anys de l’assassinat de la infermera i cooperant manresana Flors Sirera Fortuny. 27 anys d’impunitat. L’advocat de la causa, Jordi Palou Loverdos, assegura que «estem encara lluitant i amb el cas obert». Aquesta seria la bona notícia, però la dolenta és que el cas no avança per la inacció judicial.

A hores d'ara es roman a l’espera que el jutge acordi l’interrogatori del principal encausat, el general Kayumba Nyamwasa, no només per comissió rogatòria internacional sinó també per videoconferència, «que es pot organitzar. Si es vol, és fàcil».

Palou afegeix que «estem pendents d’una altra videoconferència amb un testimoni protegit i hem ofert un altre testimoni protegit, en aquest cas de forma presencial», a banda d’altres comissions rogatòries que tampoc s’ha realitzat.

L’advocat de la causa afirma que «la veritat és que el jutge té això sobre la taula i no es decideix a resoldre res. Cada 6 mesos ens demana si volem prorrogar la instrucció de la causa i ell mateix resol que és una causa complexa, que hi ha diligències pendents i que s’ha d’investigar fins al fons. Però les paraules no es converteixen en accions». Explica que «ara hi ha un jutge substitut i he demanat una reunió amb ell. Tinc l’esperança que pugui moure alguna cosa a partir d’aquí».

18 de gener de 1997

La tasca ingent que es va posar en marxa des d’aquell fatídic 18 de gener de 1997 no ha permès encara responsabilitzar penalment ningú.

El procés judicial ha passat per moltes fases i per gran nombre de vicissituds, per tractar-se d’un crim que va posar de manifest la guerra bruta emmarcada en el genocidi de l’Àfrica dels Grans Llacs.

La mort de Flors Sirera i altres cooperants i religiosos, i la investigació posterior ha generat una incomoditat que es manté com a soroll de fons.

Incomoditat, per la repercussió internacional dels assassinats que continuen posant en el punt de mira les matances que van envoltar l’arribada del president de Ruanda, Paul Kagame, al poder.

Per la porta del darrere

Incomoditat pel mateix procediment judicial de l’Audiència Nacional espanyola, que sense haver pogut fer seure ningú encara a la banqueta dels acusats sí ha posat en moments puntuals contra les cordes alguns dels principals encausats.

El 2008, el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va dictar 40 ordres d’arrest internacional contra comandaments del Front Patriòtic Ruandès per crims de genocidi, crims de guerra, crims contra la humanitat, terrorisme i pertinença a organització terrorista. 

Però el govern sud-africà es va negar a extradir el general Kayumba Nyamwasa; el major Justus Majyambere va poder tornar a Ruanda malgrat haver estat arrestat a Washington quan va ser interceptat en un control rutinari d’immigració; el tinent general Charles Kayonga no va ser detingut a Londres malgrat que el govern britànic tenia constància de l’ordre d’arrest internacional i va ser avisat de la seva presència i el general Karake va ser detingut a l’aeroport de Heathrow. El jutge va marcar data per a la vista d’extradició, però el va deixar lliure abans.

Nou memorial

Manresa tornarà a celebrar el Memorial Flors Sirera pels conflictes oblidats en record de la cooperant manresana. Serà el dijous 25 de gener amb el documental «Víctimes de la impunitat, l’altre genocidi de Ruanda», amb la presència del seu director, el periodista Jon Cuesta, director i fundador de la productora audiovisual Ébano Stories, i de l’advocat de la causa Jordi Palou Loverdos.

Subscriu-te per seguir llegint