La incorporació de la sala gòtica de Sant Andreu fa la Fira de l’Aixada més gran

La bona acollida de les representacions teatrals sobre els estralls de la pesta avalen la principal novetat d’un certamen de nou molt concorregut

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

Una muntanya de cuixes de pollastre, llenques de costella de porc i uns ufanosos xoricets estesos sobre l’enorme graella de la taverna de la plaça Europa compartien aquest migdia protagonisme a la Fira de l'Aixada amb els malalts de pesta del segle XIV que agonitzaven sobre jaços de palla a la sala gòtica de l’Hospital de Sant Andreu. La manduca era ben real, i opulenta i apilada es convertia en carn d’Instagram, però els segons, afortunadament, eren els actors de l’Associació Cultural Anderdocs que escenificaven els estralls de l'epidèmia en una de les principals novetats de l’edició d’enguany d’un certamen que, un cop més, ha tret al carrer milers de manresans i de visitants vinguts d’altres punts de la geografia catalana. 

«Tu veus gaires bosses?», preguntava l’Angie Ibáñez rere el taulell de la parada de pots de mel de la firma Ricardo Cuadrado, a la cruïlla entre el Joc de la Pilota i Sobrerroca. «Hi ha gent, però és poc compradora», hi afegia, constatant que l’Aixada d’enguany, parades de menjar al marge, no estava essent del tot propícia a les vendes. Com a part de l’empresa Uni Art, que ajuda a muntar jocs i carpes a la fira manresana, la responsable de l’estand del dolç producte lamentava també el vent que a estones els complicava la vida.

La meteorologia desafecta, però, pot ser motiu de satisfacció quan es tracta de vendre boines, com explicava l’Anna Muñoz de Hugana Barrets. No sembla que els capells que saturaven aquest cap de setmana la parada de la Pujada de la Seu fossin un producte propici a la compra en una fira medieval, però «jo és el tercer any que vinc i qui em va precedir també va ser a l’Aixada dos o tres anys». Quin producte, doncs, té més sortida? «Les vendes, fluixetes, però el que està sortint més són les gorres d’home», explicava assenyalant, però, en descàrrec de la pobra febre compradora dels assistents a la fira que «som al febrer, venim de Nadal, no n’hi ha per a tot». A partir de la cita manresana, renovarà estoc i ja lluirà sobre la fusta els models d’estiu: «si el canvi climàtic persisteix, potser l’any vinent serà les gorres que portaré a Manresa».

Un altre d’aquells productes que els treuen de les mans als venedors són els pins que la Puigbertran que hi ha a l’entrada de la plaça Major per Sobrerroca dispensa «durant tot l’any, no només a l’estiu", ja que "venen els Erasmus, els escolars que fan intercanvis, ...», apuntava la Dolors Puigbertran. L’establiment, amb parada al carrer, també ha col·laborat amb Manresa de Festa venent cervesa artesana: «l’hem acabada tota».

Després de l’èxit esclatant de públic del dissabte, un matí fred i ennuvolat ha fet treure avui els abrics de l’armari però no ha impedit que novament el nucli antic de la ciutat recollís els anhels de badoquejar, passejar, remenar i comprar de centenars, milers de persones a l’hora punta. Les principals concentracions s'han produït a l’entorn de les actuacions teatralitzades a l’aire lliure, un dels arguments principals d’una fira que en la 27a edició ha reunit 200 parades d’artesans i de demostracions d’oficis, així com tres àrees per als infants a la plana de l’Om, el parc de la Seu i la plaça del Milcentenari.

Pesta sí, pluja no

Malalts sobre llençols blancs en llits precaris de palla deliren els afectats per la pesta mentre al seu entorn malden per trobar-hi remei els familiars davant l'atenta mirada del públic repartit per la sala rectangular d’època gòtica d’un hospital de Sant Andreu que tenim referenciat des del 1260. El nom que en aquell moment del segle XIII prenia l’hospici titula també l’espectacle dels Anderdocs: L’enigma de l’hospital superior. «Ens ha quedat un llit buit, si algú no s’acaba de trobar bé ...» afirma tintat d’humor negre un dels actors adreçant-se al públic, que assisteix a la lluita que mantenen el frare catòlic i una misteriosa figura femenina que encarna els poders de la màgia negra. És només un quart d’hora però n’hi ha prou per fer viatjar els espectadors -sobre un miler- a una època de devastació.

A la plaça Hospital, Sant Andreu Salut s’estrenava com a paradista posant a disposició dels visitants productes de cosmètica natural de la firma navasenca Floconut i altres elaborats per reclusos de Lledoners, com llibretes, punts de llibre i saboneres. «Tenim ganes de tornar l’any vinent», comentava Sílvia Graell, directora de l’Hospital de Sant Andreu, oimès amb la possibilitat que la fira desplegui les seves ales fins a les portes del recinte.

«Necessitem que plogui, però ens ha anat molt bé que la pluja hagi aguantat», reconeixia aquest vespre Tània Infante, regidora de Comerç i Cultura i Llengua. «Estem molt contents, ha vingut molta gent, fins i tot de fora, però no d’altres indrets de Catalunya sinó també estrangers, se sentia parlar francès i anglès, i alguns restauradors m’han comentat el mateix», apuntava la política republicana, afegint que «no hi ha hagut incidències i les novetats en els recorreguts del rei i el bisbe i a la zona infantil han estat un èxit». El 17è aniversari del Kursaal, la inauguració del Museu del Barroc de Catalunya i la 27a Fira de l’Aixada han fet de Manresa un pol d’atracció en un mes, el febrer, que «no és temporada alta, tenim sort de tenir tot això».

Allargar la fira fins a Sant Andreu és un tema sobre la taula

La regidora Tània Infante, titular de Cultura, Llengua i Comerç, va valorar molt positivament la 27a Fira de l’Aixada i va afirmar que hi ha sobre la taula la possibilitat d’allargar el recorregut de parades fins a la plaça de l’Hospital. Enguany es va estrenar la sala gòtica de l’edifici medieval com a nou escenari del certamen acollint unes representacions teatrals. «El carrer Sant Andreu és més estret i posar-hi parades genera unes dificultats, però hem de veure com fer-ho perquè la fira hi passi i arribi a la plaça», va explicar Infante ahir a aquest diari: «durant els dos dies hem vist que la gent s’ho ha fet seu».