Manresa, una ciutat maltractada per les administracions en accessibilitat

La centralitat de Manresa al país no ha estat prou valorada per les administracions públiques en termes d’accessibilitat. És el que opina l’enginyer i expert en mobilitat i transports Joan Torres Carol, que va participar en el cicle «Parlem de la nova mobilitat» que organitza la Fundació Montepio. Expresident de Ferrocarrils de la Generalitat, ha ocupat diversos càrrecs en institucions relacionades amb el transport i va ser un dels responsables de Via Pública a Barcelona abans, durant i després dels Jocs Olímpics.

D’entrada va deixar clar que Manresa forma part del «meu itinerari». Fill de L’Hospitalet, té lligams amb Sant Llorenç de Morunys. Manresa cau al mig.

Segons va manifestar a Regió7, no ha estat ben tractada. «Fan una autopista que allunyen del centre per donar satisfacció als de més amunt, i la carretera C-55 ha guanyat en seguretat, però ha perdut en accessibilitat». En diu una carretera discontínua perquè a vegades va bé i a vegades va malament. Creu que abans de parlar de desdoblament s’hauria de valorar rescatar l’autopista.

Pel que fa al tren va partir de la premissa que és un mitjà de transport «rígid. Va per la via, té uns horaris i molta tecnologia al darrere». Dels Ferrocarrils de la Generalitat va dir que de Manresa a Igualada funciona com un tren, però a Martorell ja és un metro, i «la diferència entre explotar un tren o un metro és diferent». De Renfe va assegurar que entre Manresa i Barcelona hi ha una vintena de parades. «És molt temps», i que l’autobús «té la pega que en entrar a Barcelona queda retingut».

Torres va explicar que és enginyer, i com a tal pensa que «tot el que es pot mesurar es pot conèixer, el que es pot conèixer es pot regular, i el que es pot regular es pot millorar». En mobilitat, va dir, tot es pot mesurar. Va aconsellar, però, planificar al detall cada projecte amb tots els elements damunt la taula. En el cas del soterrament dels Catalans a Manresa, cal demanar-se hi ha una demanda real, la gent que «puc portar la freqüència, la fiabilitat, si hi ha certa rendibilitat urbanística...».

Segons Torres, però, «els números són els números, i hi ha un altre element que és la política. Jo he viscut casos en què la política ha guanyat a la tècnica». Va opinar que un dels grans problemes de Catalunya és «la inflació d’institucions. Fa feredat. Hi ha l’estat, la Generalitat, la Diputació, els ajuntaments, els consells comarcals, l’àrea metropolitana de Barcelona, l’Autoritat del Transport Metropolità, el Servei Català de Trànsit, la Direcció General de Trànsit... Qui mana aquí?».  

Subscriu-te per seguir llegint