Les excavacions al solar on anirà la futura seu del Govern a Manresa confirmen la presència ibera a la zona

Al solar on anirà la futura seu del Govern a Manresa, al xamfrà entre el carrer de la Codinella i el de Galceran Andreu, ja s'han fet la meitat de les excavacions arqueològiques. De moment, els resultats han ofert restes d'un garbuix d'èpoques, alhora que han confirmat la presència ibera a la zona, tot i que sigui amb vestigis molt escadussers que, per tant, no donen prou informació de si allà mateix hi va haver ocupació d'aquesta època preromana. També han aparegut restes d'un forn i de sitges que fan pensar en una activitat productiva lligada a la cuireteria que hauria funcionat fins al segle XV i, posteriorment, d'una activitat relacionada amb la producció de vi. També s'hi insinua la forma d'un possible molí, però és molt parcial.

"Unes poques ceràmiques descontextualitzades"

El fet que la roca es trobi de seguida quan s'excava el subsol, el fet que Manresa patís incendis els segles XVIII i XIX que la van destruir i, també, el costum d'arrasar al llarg de la història el que hi havia per ocupar-ho amb noves construccions, ha fet que "estem molt lluny de poder tenir restes del poblat ibèric, del primer castell o del primer recinte defensiu del segle X". El que s'han trobat són "unes poques ceràmiques descontextualitzades. Nivells dels segles XIX, XVIII o XVII que contenen ceràmiques dels segles II o III aC", ha explicat l'arqueòleg Jordi Morera, que ha lamentat que "tot està bastant arrasat".

Aquest dimecres al matí s'ha fet una visita del jaciment arqueològic al solar a la qual ha assistit l'equip d'arquitectes que ha projectat l'edifici que l'ocuparà i responsables de l'empresa Constructora Cardoner, d'Infraestructures de la Generalitat i de la que porta a terme les excavacions, Arqueòlegs.cat, entre d'altres.

S'està iniciant la licitació de les obres

Roger Eloy, d'Infraestructures de la Generalitat, ha anunciat que, per ara, les excavacions no han donat cap resultat que obligui a canviar els plans previstos per ser conservades. S'allargaran fins als voltants del mes de juliol i, entre finals d'any i començaments del 2025, ha dit, hi ha previst començar la construcció del nou edifici projectat per l'UTE CDB Arquitectura-RFArq Arquitectos. La licitació s'està iniciant i té una durada d'entre cinc i sis mesos, ha detallat. Ha avisat que aquesta previsió està supeditada al que s'acabi trobant en les excavacions encara pendents.

Morera s'ha encarregat de fer les explicacions del que s'ha trobat fins ara. "Són restes de totes les ocupacions que hi ha hagut aquí des d'època ibèrica fins a les més recents".

S'han identificat tres grans naus allargassades dels edificis que hi havia; una ja s'ha excavat i en les altres dues s'hi està treballant. Alhora, un cop comencin les obres, també s'excavarà en dos punts a tocar dels antics jutjats que, de moment, no s'han tocat per motius de seguretat. Un d'aquests punts, on es veuen uns arcs, tindria un origen tardomedieval.

Quant a les troballes més antigues, l'arqueòleg ha recordat que "estem en un lloc relativament proper al poblat iber del Puigcardener, que ja es coneix des de fa molts anys, amb una ocupació, també, tardoromana; a sota de la Seu, bàsicament. En l'excavació hem trobat algunes ceràmiques que serien d'aquest moment. No vol dir que hi hagi res que sigui ibèric, però sí que hi ha ceràmiques, per tant, són indicis que hi podria haver una ocupació d'aquella època que, a hores d'ara, no hem trobat".

Probable cuireteria

D'èpoques posteriors, hi ha un forn i diferents sitges intecomunicades d'una probable cuireteria d'època tardomedieval. Més endavant (ss. XVII-XVIII) es remodela aquesta part i passa a ser una zona productiva de vi, fins que esdevé residencial, que és el darrer ús que va tenir abans dels enderrocs. Relacionat amb el vi, en una de les zones on encara cal fer excavacions més extensives, també s'ha trobat una tina per al vi dels segles XVIII-XIX on es pot veure a terra ceràmica que encara s'està excavant.

Del que s'han trobat més restes són dels segles XIV-XV. Quant al que es podria localitzar en el que queda per excavar, Morera ha admès que és una capsa tancada, però que, previsiblement, s'espera que doni continuïtat al que ja s'ha destapat. Les restes aplegades es troben a un màxim de mig metre de distància abans de trobar la roca, llevat d'alguns punts on hi ha més fondària i altres on n'hi ha menys. S'han desenterrat monedes que encara s'han de netejar, restaurar i consolidar per situar-les. N'hi ha "que semblen més medievals i altres més modernes. Segurament dels segles XII-XIII a XVIII XIX; la majoria de les quals del XIX". També hi ha un fragment de ceràmica del segle I aC. "Una ceràmica del golf de Nàpols que arriba importada en aquella època, que es va utilitzar, es va trencar pel que fos i va quedar dipositada en unes terres que s'han anat movent i que ens trobem en nivells posteriors".

Regió7 va informar el 2017, lligat amb les obres de la futura seu del Govern, que les prospeccions arqueològiques que les acompanyarien es farien en un solar amb un interès arqueològic important per la seva proximitat amb el que va ser l'origen de la ciutat, al Puigcardener. Arqueòlegs i historiadors van coincidir aleshores que la recerca podria servir per localitzar l'assentament iber, una hipòtesi que, de moment, no s'ha pogut demostrar.

Morera ha valorat que "hi ha altres llocs més agraïts, on es conserven més les fases anteriors que aquí". Va ser el cas del solar on es van fer els nous jutjats, al carrer de Na Bastardes. Val a dir que encara queda un bon tros de solar per explorar. Encreuem els dits.