L’independentisme creu que cal trobar una nova ruta per mobilitzar el votant

L’independentisme està tocat, i les eleccions europees ho han posat de nou en evidència. Regió7 en va parlar, ahir, amb deu persones de la Catalunya central lligades a l’independentisme a través de la política, la majoria, i de la cultura. Admeten que hi ha desconcert, cansament, desencís i, sobretot, la manca d’una ruta clara. Fan autocrítica, o la demanen, però no donen la causa per perduda. 

El manresà Josep Huguet, històric d’ERC, exconseller i exregidor, considera que els resultats de les eleccions de diumenge són «un pas més del moment baix que viu l’independentisme». Creu que, després de les garrotades físiques i judicials per l’1 d’octubre, «va arribar una derrota política i moral. La moral significa que una bona part de la gent es queda a casa per dues qüestions complementàries. Perquè creu que no es va fer bé el que s’havia de fer, amb la qual cosa discrepo, tot i que ho entenc, i perquè veuen que no hi ha una expectativa». Reclama a Junts -que ha de «tornar al món que significava la convergència amb gent de centredreta d’ordre»- i a la CUP que «cal parlar el màxim de clar. La gent que manté que hi ha una via unilateral menteix», afirma. Demana motivar de nou la gent independentista. «No podem perdre el país perquè, si el perdem, no tindrem independentisme ni catalanisme». Al seu entendre, cal fer dues passes enrere per «ampliar les bases per poder-ne fer endavant».  

Òmnium com a "ciment"

La presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, Sílvia Sanfeliu, parla d’una «abstenció militant» en el sentit que «la gent no troba quina de les propostes els representa» i opta per l’abstenció, tot i «no renunciar» als seus ideals. Pensa que «els partits han de fer una reflexió profunda del perquè de la desmobilització de la gent que s’ha de sentir representada per ells». «Com a entitat, el que hem d’intentar és que l’abstenció no porti a la desmobilització» mitjançant la defensa de la llengua i la cultura. «Les dinàmiques de partit porten a lluitar pel seu terreny, però n’hi ha un que és comú. Defenso l’existència d’Òmnium Cultural per fer de ciment de tothom».

El manresà Joan Porras va fer activisme rere el nom de Joan BonaNit; està afiliat a Junts, va formar part de la llista de Puigdemont al Parlament i integra l’executiva a la vegueria de la Catalunya central. Entre els factors als quals atribueix la davallada del vot independentista hi ha el poder divisori que, al seu entendre, ha tingut la repressió de l’Estat, «sentir-se poc representats» i «la desentesa dels partits, que fa que la gent es desencisi i perdi il·lusió». Afirma que «des del minut u sempre he defensat que si no anem junts no ens en sortirem». Està convençut que «la gent no ha deixat de ser independentista d’un dia per l’altre. Està en repòs esperant el moment».

Ramon Bacardit, president del grup municipal de Junts a Manresa, valora que «els partits independentistes han perdut vots perquè s’han perdut uns objectius que es van començar a defensar a partir del 2012, van culminar el 2017» i que la repressió de l’Estat, entre d’altres, va estroncar. Ara, diu, «no hi ha un objectiu clar ni un termini. Seguim desorientats, en el sentit que no hi ha una nova ruta definida per fer plegats». Tal com ho interpreta ell, tampoc «no és qüestió d’atabalar-se més del compte» i és normal que, «després de la pallissa, quedem atordits. El país necessita temps per recuperar-se». 

"La reacció vindrà tard o d'hora de la ciutadania"

Roser Alegre, portaveu del Grup Municipal Fem Manresa a l’Ajuntament, opina que hi ha «un esgotament generalitzat del moviment independentista». Al seu entendre, «convé tornar a mobilitzar la ciutadania», tot i que veu «difícil trobar un punt d’encaix» entre els partidaris de la independència. Està convençuda que «la reacció vindrà tard o d’hora de la ciutadania, que és la que soluciona les coses amb la seva mobilització».

«Ens cal una reflexió per tornar a tenir horitzons clars i definits, perquè, quan hi ha un full de ruta factible, la gent el vota», sosté el diputat sallentí de Junts al Parlament i responsable de política municipal del partit, David Saldoni. Diu que fa un temps que «l’independentisme està desorientat i no comparteix una diagnosi», i això li treu suports. La solució passa «per reagrupar-nos, mantenint cadascú els seus matisos, però sense mirar-nos de reüll, perquè tenim visions diferents, però podem compartir projectes».

El també diputat, en aquest cas d’ERC, i alcalde de Cardona, Ferran Estruch, demana «una reflexió profunda» a l’independentisme, aprofitant que «amb l’amnistia s’acaba un cicle i s’obre una nova etapa per repensar entre tots com encarem el futur, amb el mateix objectiu, però amb una proposta realista i sense fer volar coloms», remarca. Aposta per «tornar a unificar estratègies, sent generosos els uns amb els altres, i reformulant lideratges». Refer ponts és imprescindible, però des de la pluralitat i la transversalitat».

"Hem de ser clars i pensar que no hi ha solucions miraculoses"

També d’ERC, el secretari d’organització del partit al Solsonès i exalcalde de Solsona, David Rodríguez, admet queel votant independentista «està desmotivat perquè no hi ha una via clara a les expectatives creades». A escala personal, pensa que «cal una reflexió, però hem de ser clars i pensar que no hi ha solucions miraculoses». Troba «evident» que cal un acostament entre forces independentistes, si bé «ens hem allunyat massa com per voler tornar a ser amics de seguida». Veu més factible «no forçar res amb una candidatura conjunta, sinó anar pactant qüestions, des del respecte per tornar-nos a tenir confiança, que es guanya en privat i sense fer soroll». 

La presidenta de Junts al Bages i regidora a Sant Vicenç, Eulàlia Sardà, atribueix la pèrdua de suport a la poca participació, fruit d’una gestió que fa un temps que no respon a les expectatives dels votants: «La desunió i la manca d’objectius comuns han passat factura, i a la gent no li agraden les disputes i la manca de confiança que veu». Defensa la necessitat que partits i entitats tornin a anar a la una «per treballar amb unitat d’acció, que no vol dir crear una llista unitària, que més aviat desvirtuaria la manera de fer de cadascú».

La seva homòloga al Berguedà, Montserrat Ribera, assegura que, malgrat la pèrdua de suport, «l’independentisme és ben viu», si bé admet que la desunió ha desmobilitzat l’electorat, a qui «cal tornar a motivar amb un relat ben explicat de cap a on volem anar». I abans que res «convé que la gent no ens vegi separats ni barallats». També demana saber fer autocrítica.

Subscriu-te per seguir llegint