Espanya salva el linx

Una espècie és catalogada «en perill d’extinció» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) quan el nombre d’individus adults de la seva població es troba entre els 250 i 2.500 exemplars. Un altre dels requisits és que la població total d’aquest animal hagi disminuït entre el 70% i 80% els últims anys. El linx ibèric (Lynx pardina) compleix tots dos requisits i per això està protegit des dels anys 90. Gràcies al treball de projectes que lluiten per preservar aquesta espècie, a la Península actualment n’hi ha més de 1.365 exemplars censats, una xifra que bat rècords.

Aquesta espècie va arribar a ser catalogada el 1986 com a «espècie en perill crític d’extinció». En aquell moment, la població del linx havia quedat reduïda a 100 individus repartits en dos nuclis aïllats, que es trobaven a la Sierra Morena i Doñana. «Un incendi forestal gran podria haver fet desaparèixer l’espècie», explica el responsable de Projectes del Programa d’Espècies de WWF Espanya, Ramón Pérez de Ayala.

Èxit dels projectes Life de la UE

La destrucció de l’hàbitat, els atropellaments, la caça furtiva i la reducció de la població de conills silvestres van ser les principals amenaces que van donar lloc al declivi d’aquesta espècie. Aquesta situació va disparar totes les alarmes, i vafer que l’any 2002 es posés en marxa el primer projecte destinat a recuperar aquesta espècie per evitar la seva total extinció.

El primer projecte Life, sota el nom de «recuperació de les poblacions del linx ibèric a Andalusia», va suposar una fita en la conservació d’aquesta espècie i un primer pas en el camí per aconseguir la categorització de «fora de perill». Aquest programa va tenir un pressupost de més de 9 milions d’euros, dels quals la Unió Europea en va aportar un 42%, i tenia com a principal objectiu «connectar les poblacions que ja existien a Andalusia» i «assegurar-se que hi havia intercanvis d’individus entre les poblacions», explica Pérez de Ayala. Gràcies a aquests primers passos, s’augmentaria la varietat genètica i es deixaria enrere un problema d’endogàmia que podria causar tares físiques en els animals.

Els primers resultats positius d’aquest programa, que va tenir una durada de quatre anys, van ser un augment de linxs ibèrics en un 49% i l’àrea de distribució d’aquesta espècie va créixer fins al 73%. A causa d’això, van sorgir altres zones diferents que eren apropiades i complien les condicions idònies per a l’expansió de l’espècie.

En el desenvolupament d’aquests programes hi participen organitzacions com WWF-Espanya, que actualment treballa en el projecte Life Lynx Connect, que és «el més gran que hi ha», assenyala Pérez de Ayala. És el quart projecte Life aprovat per la Comissió Europea per a la conservació d’aquesta espècie i tindrà una durada de cinc anys, des del 2020 fins al 2025.

L’objectiu principal és «augmentar tant les dimensions globals de la població com la connectivitat entre els nuclis del linx ibèric per assegurar una metapoblació funcional autosensible i viable», expliquen a la seva pàgina web.

«Tenim un treball de base, que és amb el que comencem i que és imprescindible, que és el seguiment de la població d’aquesta espècie», explica WWF. El procediment per avaluar la quantitat d’individus és el fototrampeig, que funciona a través de diverses càmeres repartides per les zones d’hàbitat que es disparen en passar aquests animals. A més, cadascun és identificat a per les taques de la pell, que és la seva petjada genètica. Gràcies a això, es poden estudiar «les causes de mortalitat per evitar-ho o, almenys, prevenir-ho; els possibles moviments de dispersió i observar quins individus s’assenten», afegeix l’expert.

A causa del treball de camp d’aquesta mena de programes, els nuclis on habita aquesta espècie han passat de ser-ne dos, situats a Andalusia, ara a ser-ne quinze, catorze a Espanya i un a Portugal.

Increments sostinguts

Les últimes dades recollides oficialment pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) demostren que aquests projectes han funcionat, ja que s’han assolit xifres rècord amb un total de 1.365 exemplars censats el 2021, entre adults, subadults i cadells. «Vam estar dos o tres anys creixent un 30% de la població», explica WWF.

Del total d’exemplars, 1.156 són a Espanya, mentre que 209 són a Portugal. La comunitat que té el nombre més gran d’exemplars és Andalusia amb 519, seguit per Castella-la Manxa, que en té 473, i Extremadura, que arriba als 164 individus. No obstant això, la comunitat autònoma que ha registrat el nombre més alt de cadells nascuts durant l’última temporada ha estat Castella-la Manxa, on han nascut 208 cries i té 88 femelles reproductores. A la resta de les comunitats, van néixer 174 cadells a Andalusia i 48 a Extremadura.

El creixement del linx ha tingut una tendència ascendent els últims anys, a causa de la introducció de noves àrees de població. Els experts assenyalen que, en aquestes últimes poblacions introduïdes a partir del 2014, «el treball es va fer molt bé», perquè van aprendre dels errors comesos en les introduccions anteriors, on tenien menys informació. Per aquest motiu, el creixement ha estat des de llavors molt més ràpid, en comparació amb els treballs anteriors, fins a arribar a un punt en què han arribat «a la seva màxima capacitat de càrrega i ja no entren més individus», per la qual cosa el creixement s’ha estabilitzat. Davant d’aquesta situació, s’han creat dos nous nuclis, un a la Sierra Arana, a Granada, i un altre als alts de Lorca a Múrcia, i s’espera augmentar el nombre de zones de població els pròxims anys.

Amenaces que persisteixen

A l’hora d’establir una població de linx ibèric en un territori determinat, cal tenir en compte diversos factors que poden suposar una amenaça perquè aquesta espècie continuï creixent. El factor més important és la quantitat de conills que hi ha en un espai, ja que són el principal aliment d’aquesta espècie. «No és una causa de mortalitat, però la seva escassetat dificulta la seva recuperació», aclareix l’expert.

No obstant això, «a les zones on hi ha un bon hàbitat per al linx, però no hi ha molt de conill, aquí tenim un embolic molt important». Perquè aquesta espècie pugui establir-se en una localització i, a partir d’aquí, reproduir-se i criar, és necessari que la població de conills compleixi un mínim. «A partir d’un conill per hectàrea, el linx comença a criar. A partir de dos, ja poden tenir dos o tres cadells. I, a partir de quatre, ja tenen ventrades molt grans, a més que en aquestes poblacions és molt difícil que el conill desaparegui, encara que li entri la malaltia», argumenta.

No obstant això, la principal causa de mortalitat del linx ibèric no es troba en el nombre de conills que hi hagi en una localització, sinó en els atropellaments a les carreteres, seguits molt de prop pel furtivisme.

Encara es continuen veient als mitjans de comunicació titulars com «moren dos exemplars de linx atropellats en carreteres de Doñana». Posar fi a aquest problema és una feina que organitzacions com a WWF fa «molt temps» que porten a terme. Per poder solucionar-ho, explica que el més important és netejar les vores de les carreteres «perquè el linx vegi al cotxe», i el més important, «que el conductor vegi el linx abans». Una altra eina per poder posar fi als atropellament és la senyalització, però que siguin més dinàmiques, ja que si la senyalització és fixa la gent de la zona «acaba per acostumant-s’hi i passaen», indica Ayala. La mesura per evitar-ho és introduir senyalitzacions a les carreteres «que funcionin només quan hi hagi animals a prop o que detectin la proximitat de fauna a les carreteres».

‘Entrenar’ agents i fiscals

Una altra de les causes de mortalitat d’aquesta espècie i, contra la qual es continua lluitant dia a dia, és la caça furtiva. «És un tema molt complicat, perquè és molt difícil de detectar», explica Ramón Pérez de Ayala, que pensa que la millor eina per soucionar aquest problema consisteix en «més vigilància i més equips que treballin sobre el terreny per localitzar possibles punts» on es doni aquest problema.

Malgrat tot el treball previ que es pugui fer per liquidar el furtivisme, l’expert explica que «hi ha un problema posterior», perquè quan hi ha un cas de mortalitat il·legal «cal entrenar molt bé la Guàrdia Civil i els Agents Forestals perquè facin molt bé el procés d’identificació de les proves, a més de mentalitzar els fiscals perquè es prenguin més seriosament aquests temes». Encara avui dia, es continuen donant centenars de casos de furtivisme dels quals després només arriben a judici menys d’una desena.

L’objectiu d’aquestes organitzacions i programes que lluiten per preservar el linx ibèric és triplicar la xifra actual d’exemplars d’aquí a l’any 2040, i, d’aquesta manera, aconseguir que aquesta espècie deixi de ser considerada en «perill d’extinció» per ser catalogada com «fora de perill». La feina dona els seus fruits i Pérez de Ayala creu que es va «pel bon camí» per assolir aquest objectiu.