Ocells urbansen perill per la destruccióde nius

El 20% de tots els ocells que existeixen al món viuen als nuclis urbans, però cada vegada n’hi ha menys. Els plaguicides, el canvi climàtic i la destrucció dels nius són algunes de les causes del seu progressiu declivi. Algunes espècies silvestres com orenetes, orenetes cuablanques, falciots, xoriguers o cigonyes utilitzen com a hàbitat de refugi i nidificació edificacions o estructures situades en entorns habitats per l’home. La pèrdua d’aquests llocs, per obres de rehabilitació, reformes, demolicions o la falta de cavitats en les noves construccions és una constant que es repeteix per tota la geografia espanyola. Això, quan no hi ha la destrucció intencionada, com denuncien de manera periòdica els col·lectius ambientalistes.

A Europa s’estima que les poblacions d’ocells s’han reduït de mitjana un 25% els últims quaranta anys, reducció que en el cas de les vinculades a l’agricultura arriba fins al 60%. Els monocultius i els pesticides que eliminen insectes i les anomenades males herbes són una letal combinació per als ocells. «La crisi global de la biodiversitat és tal que a la llista d’espècies amenaçades, com l’àguila imperial, el gall fer o l’ànec capblanc, algunes de les que tradicionalment han conviscut amb l’home en pobles i ciutats, experimenten declivis importants», explica Anna Valentín, experta en biodiversitat urbana de SEU/BirdLife. «Pobles i ciutats poden arribar a exercir un important paper per a la seva conservació», remarca.

Naturalitzar pobles i ciutats

Valentín subratlla que l’expansió del sòl urbà i la nova manera de construir afectaran, negativament, la biodiversitat i els ecosistemes crucials. Per això hi ha grups conservacionistes com el seu que advoquen per naturalitzar pobles i ciutats amb apostes valentes, com poden ser una correcta gestió de podes, la diversificació de flora, afavorir la successió natural o respectar l’aparició d’espècies adventícies en escocells, parcs i jardins. Permetre l’assilvestrament dels espais urbans sembla l’única opció per no perdre, encara més, més poblacions d’avifauna.

Els esdeveniments climàtics imprevisibles, com les onades de calor prolongades o els temporals extrems (cada vegada més reiterats) són crítics per a les espècies migratòries com orenetes i orenetes cuablanques, que sincronitzen els seus cicles vitals amb l’aparició dels insectes. Amb pluges escasses o tempestes més potents de l’habitual, la seva vida i manteniment podríen perillar. «No obstant això, les amenaces més palpables són les relacionades amb els seus llocs de nidificació», remarca Valentín. El falciot negre ha experimentat un declivi de la seva població aproximadament del 40% entre 1998 i 2018, i l’oreneta comuna ho ha fet el 51,1%. Unes xifres alarmants, segons els experts.

Polítiques de salvaguarda

El 2021, Ecologistes en Acció va fer un pas endavant impulsant la campanya «Les tres mosquiteres», amb la qual pretenia conscienciar la societat civil sobre la necessitat d’un esforç col·lectiu més gran per a la conservació dels ocells migradors urbans. La iniciativa es focalitzava en les tres espècies d’insectívors amb més presència en pobles i ciutats: el falciot negre (Apus apus), l’oreneta comuna (Hirundo rustica) i loreneta cuablanca (Delichon urbicum).

Afortunadament, cada vegada hi ha més municipis i governs autonòmics que impulsen polítiques per a la seva salvaguarda. El 2022, fins a dotze comunitats autonòmiques van decidir implicar-s’hi. A Benicarló (Castelló), després de denunciar la destrucció de caixes niu de falciots a l’auditori municipal, es va aconseguir implicar l’Ajuntament en la presa de mesures correctives. El de Benalmádena (Màlaga) també va començar a instal·lar caixes niu als seus edificis públics, després de sumar-se activament a la campanya. A Illescas (Toledo) es van dur a terme accions educatives i tallers de construcció de nius en col·legis. A Madrid s’organitzen rutes guiades pedagògiques pel Manzanares per conèixer en primera persona aquests ocells.

En qualsevol cas, si alguna cosa retreuen els col·lectius ambientalistes és la falta d’implicació de moltes administracions per fer complir la llei, perquè la destrucció dels nius és un delicte tipificat pel Codi Penal des de l’any 2015, que castiga els qui impedeixin o dificultin la seva reproducció o migració.

L’eliminació de nius d’ocells protegits, tant amb cries com buits, es considera una infracció greu, tant per la legislació estatal com l’europea, i l’acusat es pot enfrontar a una multa que oscil·laria entre els 5.001 i els 200.000 euros. Qualsevol persona que sigui testimoni d’aquesta mena d’actes vandàlics pot interposar la corresponent denúncia davant el Servei per a la Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil.

La llei 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat estableix literalment que queda prohibit matar, danyar, molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, sigui quin sigui el mètode emprat o la fase del seu cicle biològic. Això inclou la seva retenció i captura en viu, la destrucció, mal, recol·lecció i retenció dels nius, de les cries o dels ous, encara que estiguin buits, així com la possessió, transport, trànsit d’exemplars vius o morts o de les seves restes, incloent-hi el comerç exterior.

Ecologistes en Acció va més enllà i en la seva proposta d’ordenança municipal proposa fer un registre de les colònies existents; conservar els ràfecs, sortints i buits en durant les obres de rehabilitació i restauració de façanes i cobertes; la incorporació en l’obra nova d’elements que afavoreixin la nidificació i evitar la realització d’obres en façanes i estructures durant l’època reproductora. Una iniciativa que requereix de valentia per part dels municipis.