‘Ciudad en llamas’, una Gran Novel·la Americana traduïda en gran sèrie

Fins i tot abans que gairebé ningú l’hagués llegit, ‘El caballero negro’ va ser una novel·la de qui en va parlar tothom. Qüestió de números: gairebé dos milions de dòlars va pagar l’editorial Knopf el novembre del 2013 per imposar-se en la subhasta pels seus drets. Què tenia aquesta primera novel·la llarga, llarguíssima (900 pàgines), del llavors no tan conegut Garth Risk Hallberg?

Per l’exigent crítica literària Michiko Kakutani, antic mite del ‘New York Times’, ho tenia tot. En la seva ressenya en va parlar com d'una «increïble màquina de realitat virtual» i va portar a col·lació Charles Dickens i Martin Amis, abans, en el millor compliment possible, d’assenyalar que l’obra de Hallberg era només seva. Realment és complicat pensar en altres novel·les com aquesta, alhora commemoració d’una ciutat i un temps, retrat coral de personatges fascinants, misteri de suspens i descàrrega d’electricitat constant malgrat la seva extensió.

Fins i tot abans de la venda a Knopf, el productor Scott Rudin ja havia aconseguit els seus drets per a cine i televisió, però misteriosament no va arribar a fer-ne res. Han sigut uns hàbils Josh Schwartz (‘O.C.’) i Stephanie Savage (cocreadora de ‘Gossip girl’ amb l’anterior) que han acabat traduint el llibre en una notable sèrie, la que Apple TV+ estrena divendres, dia 12, amb triple episodi. 

Constel·lació de personatges

L’acció ja no es desenvolupa als setanta, sinó a mitjans del 2003, en una Nova York on continua fresca la ferida de l’11-S. El nostre protagonista, o un d’ells, un tímid jove de Long Island anomenat Charlie (Wyatt Oleff, el jove Stanley d’‘It’), va perdre el seu pare en els atemptats. Només ha aconseguit distreure’s del dol explorant Nova York amb Samantha (Chase Sui Wonders, revelació de ‘Genera+ion’), criatura lliure i salvatge, creativa i rocker, que el va convertir en el seu següent ‘projecte’, que no el seu següent amor, com Charlie hauria volgut. Una vegada més, Schwartz & Savage es prenen seriosament les desaventures juvenils, la puresa agònica dels dolors sentits per primera vegada. 

Al seu voltant i, sobretot, Sam gira una constel·lació de personatges que provenen dels més diversos estrats socials i punts geogràfics de la ciutat. Quan la nostra heroïna deixa Charlie tirat en un club, ho fa per trobar-se amb Keith (Ashley Zukerman, Nate a ‘Succession’), agent de Wall Street en lògic procés de separació de la seva dona; Regan (Jemima Kirke, Jessa a ‘Girls’), presumpta hereva de la fortuna dels Hamilton-Sweeney i germana de William (Nico Tortorella), l’antic líder del grup, Ex Post Facto, la resurrecció del qual com Ex Nihilo anaven a presenciar Sam, i Charlie a l’esmentat club. L’exrocker és també exaddicte, o això vol fer creure al seu nòvio negre Mercer (Xavier Clyde), aspirant a escriptor arrestat injustament com a sospitós del tret fatal que Sam acaba rebent a Central Park. Amb aquest incident arrenca una investigació que recorre des del submon anarquista fins als ambients de la ‘jet’ de Manhattan, on en qualsevol moment podria aparèixer Blair Waldorf.

Equivalències necessàries

La llardosa i perillosa però gloriosa Nova York dels setanta estava al centre de sèries més o menys recents com ‘Vinyl’ i ‘The Deuce (Las crónicas de Times Square)’, però la de fa vint anys era un territori menys explorat. Amb l’aprovació de Hallberg, els creadors van passar a transitar per aquesta ciutat en un estat no menys turbulent, sacsejada no només pel dol, sinó també pel polèmic programa de rezonificació urbanística de l’alcalde Bloomberg. O per una apagada que va provocar menys el caos (com la de 1977) que la més lògica de les pors: al principi no es va descartar la hipòtesi d’un nou atemptat terrorista. 

On abans hi havia l’explosió del punk, ara hi ha el revival guitarrer de la Nova York dels primers dosmils. Si a les pàgines de Hallberg sonaven Television i Patti Smith, aquí se cita The Walkmen, The White Stripes i The Rapture, entre molts altres. Temes reals conviuen amb altres de creats per als ficticis Ex Nihilo: el supervisor musical Jonathan Leahy va aplegar compositors per crear maquetes que, després, els productors Abe Seiferth (Nation Of Language) i Jason Hill (excantant de Louis XIV i compositor de ‘Mindhunter’, aquí també signant de la banda sonora) van convertir en cançons amb tots els ets i uts.  

‘Ciudad en llamas’, versió serialitzada, es converteix detall a detall en nova màquina del temps. Tot allò de fa vint anys serveix per al joc de la nostàlgia, i Schwartz i Savage es diverteixen citant velles aplicacions de descàrrega P2P tipus LimeWire, vestint algun dels seus personatges (l’anarquista Sewer, encarnada per Alexandra Doke) com una model d’American Apparel o utilitzant un CD de Belle and Sebastian (‘The boy with the arab strap’, per a més senyals) com a magatzem de preservatius.