La lliçó que la covid ha impartit a les aules

Les aules ja reposen d’un brogit de nou mesos. Ara fa una setmana, els alumnes creuaven per últim cop les portes dels seus centres en el segon curs més atípic que segurament han viscut tots en la seva trajectòria formativa (el primer va ser el que va acabar de forma sobtada el 12 de març del 2020). Un curs que es tanca amb nota d’excel.lent, i no parlo dels resultats acadèmics. L’activitat en si mateixa ha estat el gran triomf. Em plagiaré parcialment a mi mateix un article que publicava en aquest espai a mig curs.

Les mateixes llars d’infants, escoles de primària i centres de secundària que el març del 2020 van quedar emmudides posaven el 22 de juny el punt final a un curs inusual, però que ha acabat fluint en un mar de (gairebé) normalitat. Les dades, tal i com exposava detalladament aquest diari en l’edició de dilluns, així ho evidencien. Resumint, a les escoles de la Catalunya Central la mitjana setmanal de grups-classe confinats ha estat per sota del 2%. Traduït en xifres absolutes, això significa que, de més de 5.000 grups escolars que hi ha en aquesta demarcació, cada setmana n’hi havia fent quarantena al voltant d’un centenar, que al cap d’una setmana i mitja ja podien retornar a les aules. I en més del 80% d’aquests aïllaments temporals el nombre de positius en el grup no ha estat de més de dos.

Amb el curs tancat es pot dir amb veu alta i clara que l’activitat a les aules en temps de covid ha estat un èxit. La qual cosa no vol dir que no s’hagin hagut de superar múltiples esculls. Si ha estat possible és gràcies a la multiplicació d’esforços de tot aquest conjunt que hem convingut anomenar comunitat educativa i que conformen des dels professionals docents fins als estudiants, passant per les direccions i el personal que treballa en altres tasques i, lògicament, les famílies. I aquest és l’altre gran èxit d’aquest curs. La lliçó que han après i donat tots plegats, i de manera molt especial i específica els alumnes.

No hem de passar per alt l’enorme escepticisme que va envoltar aquest retorn a les aules, desconfiant sobretot que nenes i nens, noies i nois fossin capaços de preservar unes pautes de seguretat (distància, rentat de mans i, sobretot, mascareta) que han acabat per normalitzar. El gran aprenentatge, i per tant la gran lliçó, que ens deixa aquest curs és el de la maduresa i la capacitat d’adaptació de les noves generacions. Som els adults els qui n’hem de prendre nota.