En el que portem d’any han desaparegut del mapa sense donar cap explicació tres de les personalitats públiques més rellevants de la Catalunya central.

Sara Alarcón, presidenta del Consell del Solsonès, va agafar la baixa el gener per raons que no es van especificar. Sabem que tenien a veure amb la seva condició anímica, per dir-ho d’una forma ben difusa, però ella ha rebutjat expressament donar-ne ni el més mínim detall. Tot seguit, va quedar embarassada i va passar a estar de baixa per aquest motiu. El vicepresident a qui li corresponia assumir el càrrec va dimitir al cap de poc i el que venia al darrere va plegar en 24 hores. A dia d’avui el Consell, responsable del Centre Sanitari, no té un president operatiu.

El febrer va agafar la baixa per motius no especificats l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós. La baixa es va anar allargant. Pels seus posts a les xarxes socials se sabia que era al Berguedà, però durant cinc mesos no va donar ni la més mínima explicació pública ni es va prendre cap mesura organitzativa. L’alcalde accidental ni tan sols no exercia el càrrec amb dedicació completa. Quan aquest diari va posar a sobre la taula que Berga portava cinc mesos sense un lideratge funcional, Venturós va dimitir aclarint que estava de baixa per depressió i afirmant que volia llançar un missatge ben alt contra l’estigmatització de les malalties mentals, tot i que havia estat cinc mesos resistint-se a explicar que en pateix una.

Aquesta setmana ha dimitit de sorpresa el bisbe de Solsona, Xavier Novell. Raons personals. L’Església no ha volgut aclarir ni on és ni on viurà, cosa que és rellevant perquè a la diòcesi no li convé pagar dos sous de bisbe si Novell en reté la condició. Especulacions a banda sobre les raons concretes de la fugida, plega una ànima turmentada per les contradiccions, tancada en un misteri i embolicada en un enigma.

Em causa profunda perplexitat que persones que pengen les seves fotos dels fanals per tal que les votin com a responsables del bé públic, o que pretenen atreure els ciutadans a la seva trona per modelar-ne la conducta moral, no se sentin absolutament obligades a donar explicacions el dia que s’esfumen. No cal que donin detalls ni que airegin intimitats. Una justificació general o aproximada seria suficient per expressar respecte pel càrrec que ostenten i per mostrar la voluntat de retre comptes a aquells a qui es delien per estrènyer les mans. Si el que fan és tan important com diuen quan ostenten el càrrec, també ho ha de ser quan els convé abandonar-lo. Va amb el sou.