Quiosc

Regió7

Trini Ortega

TRIBUNA

Trinitat Ortega

Directora de delegació de la Fundació Pere Tarrés a la Catalunya Central

L’altra cara de la moneda: jo no pregunto

Som molts els que recordem la felicitat i els nervis de la nit d’abans de marxar de colònies. El pessigolleig a l’estómac i l’insomni, no fos que no sonés el despertador dels pares. La il·lusió de seleccionar la roba d’esport, la d’abric per si a la nit refrescava, la de bany, el lot, el sac de dormir... Quan arribava el matí, no ens costava aixecar-nos i matinar. Arribar puntual a la convocatòria de sortida era una excusa per trobar un bon lloc a l’autocar. Els seients del final, si volíem començar la jornada fent de les nostres. Una finestra si preferíem dormir el que no havíem pogut fer durant la nit. A la primera filera, si es preveia un trajecte de revolts i no volíem marejar-nos. En poques hores ens esperava tot el que havíem estat anhelant durant l’any: activitats esportives, artístiques, jocs cooperatius i de coneixença i el millor per combatre la calor, les activitats d’aigua.

De les colònies i els casals tenim alguns dels millors records de la nostra infància i adolescència perquè entre jocs, activitats, gimcanes, excursions i cançons vam aprendre la importància de la convivència, el respecte, la solidaritat, la cooperació i, sobretot, el valor de l’amistat. El que som avui es va forjar durant aquells meravellosos estius.

Malauradament, sempre ha existit l’altra cara de la moneda: malgrat que el lleure i l’educació són drets fonamentals de l’infant, no tothom hi té accés. Quan arriba l’estiu i veuen com els seus companys s’inscriuen a un casal o a unes colònies molts infants pensen: «Jo no pregunto per què a casa meva no podem». En una edat en què els nens i nenes han de jugar, aprendre i interactuar amb altres persones, els casals i les colònies són un bàlsam enmig de l’estrès i la fatiga postpandèmica. Un espai de reparació emocional després de dos anys marcats per les restriccions.

El 2020, el primer any de la crisi sanitària, 360.105 persones van perdre la feina a l’Estat espanyol. Un 30% de les famílies que el 2020 van sol·licitar una ajuda a la Fundació Pere Tarrés per poder gaudir d’activitats d’estiu era el primer cop que ho feia. I el 2021 la situació ha empitjorat: un 73% d’aquestes famílies afirmen que la pandèmia ha augmentat les seves dificultats econòmiques i no poden fer front a les despeses diàries. La meitat tenen dificultats per assumir el cost dels subministraments, 1 de cada 10 no poden mantenir una temperatura adequada a la llar i un 23% no gaudeixen de connexió a Internet. Un 78% són en risc de pobresa o exclusió social.

Enguany, havia de ser el retorn a la normalitat i la recuperació. Afrontàvem un lleure com el del 2019, sense mascaretes ni pràcticament mesures restrictives, amb una recuperació econòmica liderada per la millora de les dades de l’atur. La guerra d’Ucraïna i l’encariment dels productes bàsics han frenat en sec aquesta recuperació i ha comportat una nova emergència social, ja que milers d’ucraïnesos, principalment dones i infants, fugen del seu país. Per als nens i nenes nouvinguts, el lleure pot esdevenir una porta d’accés a la societat que els acull i un espai on deixar enrere vivències traumàtiques.

Així doncs, un estiu més, el lleure educatiu continuarà sent imprescindible per als nens i nenes de famílies vulnerables i per als que fugen de la guerra. No només esdevindrà un reparador emocional de les seqüeles psicològiques i socials de la pandèmia, sinó també un lloc on oblidar-se de les dificultats quotidianes. Per això, a la Catalunya central, la Fundació Pere Tarrés organitzarà activitats per a uns 2.700 infants i joves, dels quals en becarà 150. Una xifra insuficient. Continuem demanant més implicació de les administracions i de la societat perquè aquest estiu cap infant es quedi sense gaudir d’activitats d’estiu.

Compartir l'article

stats