Escaquejats en l’onada de calor

Diumenge em vaig posar una jaqueteta. Ja no me’n recordava de com es feia. Em va costar trobar el forat de la màniga. Falta de costum.

Amb els anys, aquestes calorades que estem patint ens semblaran poc importants. Ens hi adaptarem, i els meteoròlegs aniran agafant experiència fins al punt de poder predir les onades de calor amb la mateixa antelació amb què sabem com caurà Setmana Santa. I això crearà enormes oportunitats. Als inventors d’argúcies comercials segur que se’ls acudirà que, igual que hi ha un black friday el desembre, hi pot haver una red week a l’agost, i els comerços més agressius poden fer ofertes tipus Hot wave sense IVA: vaig suat, però no soc tonto! Per als escaquejats que treballen a l’administració o en ocupacions similarment mancades de pressa i de pressió, serà fàcil programar a l’avançada els dies lliures per causes personals coincidint casualment amb els dilluns de les onades, o preveure els dies amb dret a teletreball cada dijous i divendres de canícula, o situar sempre els dies d’acompanyar familiars l’endemà de les nits tropicals. Com que els més llestos veuran les dates de les onades com si fossin festius anuals, els serà fàcil tenir una agenda laboral tipus Hawaibombay per convertir el canvi climàtic en un supermegapont. Quina sort que tindran. Els treballadors menys dotats per a l’art de l’escaqueig, o els desafortunats que treballen en llocs on hi ha feina, cal fer-la, i hi ha un cap que procura que es faci ara, hauran de travessar com puguin el supermegasàhara, però no tot és dolent: els quedarà el consol que potser el dia de Sant Esteve, abans dels canelons, es podran escapar a fer un banyet a Calafell, que estarà calentonet.