Em truquen per si em moro

Malgrat que no sigui legal em segueixen trucant. Molestant. Sempre a hores intempestives. No per l’hora que és, sinó perquè quan em molesten, sempre penso que l’hora i el moment i el motiu són intempestius. Soc al cotxe i he agafat sense voler la trucada. Bé, vull dir volent, però convençut que qui em trucava era algú que jo estava esperant que em truqués. Merda! Quan m’han demanat si era Josep Garcia, he vist que no anàvem bé… Les trucades aquestes comercials les detectes a l’instant perquè el primer que fan, sempre, sempre, sempre és demanar-te qui ets. Coi, si em truques, ja ho deus saber a qui estàs trucant! No en tenen ni idea, ells molesten de sèrie, sense tenir res personal en contra de tu. De mi, en aquest cas, i quan em demanen si soc el Josep… aleshores sé segur que no em coneixen perquè ningú N I N G Ú del món que em conegui em diria Josep. Ho sap tothom. La noia és ràpida i abans de respondre-li res em diu: Ja té pòlissa de defunció? Aquesta no me l’esperava. Normalment em fan ofertes de mòbil, de fibra, de llum, de gas, amb regals de plataformes televisives. Una vegada, fins i tot, la trucada em prometia, de regal, un massatge. Però la trucada oferint-me la pòlissa (per pagar l’enterrament) per si em moro, aquesta encara no me l’havien feta. Per guanyar temps he respost, com per fer veure si ho havia entès bé –defunció? Sí, una pòlissa de defunció per si mai li fa falta! Aquí ja m’he adonat que la conversa era sublim i mereixia un bon final tot i que, he pensat, el moment del final encara no ha arribat, i per això he replicat amb interès: per si mai em fa falta, vol dir, per si em moro, oi? He notat en el to de la noia un punt d’esperança en aquesta conversa, com si ella mateixa es digués a si mateixa, aquesta conversa avança, anem bé, i per intentar acabar de captar-me a mi i al meu interès, em diu: una pòlissa per a quan es mori i així no tingui problemes. Problemes? Miri, li agraeixo l’interès en mi i en la meva mort, tot i que li agrairia més que s’ocupés de mi i dels meus problemes en vida perquè, això de la mort, vol que li digui una cosa... no tinc clar al 100% que m’hagi de morir. Si més no, no tinc cap mena d’intenció de morir-me i llavors penso que... tut... tut... tut... el so de la trucada penjant indica dues coses: Una, que s’ha acabat la conversa i m’he quedat a l’aire exposant la meva teoria vital. I dues, la noia, i el seu manual de venda per telèfon, no estaven preparades per a aquest supòsit. La vida segueix. Fi de la trucada. M’agrada conduir.