Desvergonyits

Llegia que el pediatre William Sears, pare de quatre fills, va encunyar el terme nadó d’alta demanda després del naixement del seu quart fill, que el va desbordar totalment. Pel que sembla, exigia molta atenció i no hi havia res que el consolés, no volia estar sol i, bàsicament, demandava més cures i recursos que els altres germans. Quan s’inicia un camí com aquest si no hi ha un cop de timó al final del carrer hi ha infants i joves amb trets similars.

No tinc ni idea de com afrontar una situació així, però em genera curiositat l’efecte que podria tenir, tant en els fills com en els pares, mirar-se la sèrie «Shameless».

Ho dic perquè mostra la cara absolutament contrària a la dels infants d’alta demanda, ja que es tracta d’una obra artística políticament incorrectíssima. I, al mateix temps, enormement tendra i divertida.

En un dels primers episodis, el pare, alcohòlic i drogoaddicte recalcitrant, explica ben atabalat que a casa seva no hi ha forma de caminar sense trepitjar un nen o altre.

Té sis fills que comparteixen llar amb ell. Són set a casa. I ell és un dropo que fa coses menyspreables. Dels seus sis fills, un és de pell negra, tot i que ell i la seva exdona són de pell blanca. Un altre és homosexual. La filla gran té cura tant dels seus germans com del seu pare, al qual és habitual veure dormint a terra. Roben, es droguen i sobreviuen a base de picaresca. I amor.

És una de les sèries de televisió més longeves en la qual es poden trobar frases com «Els bons pequen i els dolents es redimeixen, així que has d’anar amb compte amb qui t’ajuntes» i «La vida ens posa a prova per saber de què estem fets i sembla ser que jo estic fet de bourbon i cocaïna». Quan un germà descobreix que un altre és homosexual li diu que a nivell biològic l’aparell digestiu és d’un sol sentit. Està fet així. I l’homosexual li respon rient -alleujat per no haver-se d’amagar més i que el seu germà tingui un tema més amb el qual ser un torracollons: «Com si els pulmons estiguessin fets per fumar».

Són gent que no entén que la meitat del món tingui penis i molesti tant veure’n un i que consideren que la resposta a una pregunta, com la majoria de respostes a les preguntes, és que et bombin. La conclusió és que «¡No importa si no puc beure o prendre les teves drogues! ¡Tinc Doritos! ¡Els Doritos són com el crack!».

Molts problemes i pocs traumes en una família en la qual els germans tenen cura els uns dels altres d’una forma tan desvergonyida com entendridora.