Sense sentiments, no hi ha intel·ligència

La intel·ligència artificial no resoldrà els problemes humans importants, que continuaran sent els mateixos que ens plantejaven els antics filòsofs grecs, ni tampoc ens anticiparà quins professionals faran falta d’aquí a 25 anys o quines guerres ens esperen. La IA és un pas més en el procés d’informatització d’un món que necessita eines ràpides per a una societat que vol respostes immediates. Si necessitem un text, amb ben poca o sense identitat, només cal que tibem del Chat GPT perquè articuli unes quantes frases que ens poden fer sortir del pas. Si volem uns arranjaments musicals podem recórrer a qualsevol de les eines d’informàtica avançada que reben l’atribut d’intel·ligents. Una aplicació d’aquest tipus ens dissenyarà un logotip i ens retocarà una imatge o un vídeo. La IA prendrà llocs de treball, la majoria sense un gran valor afegit. Això forma part de la història de la humanitat que es caracteritza per estar en constant evolució.

La revolució industrial va minimitzar les feines artesanals en benefici d’artefactes de produir en una estona articles que requerien la participació de desenes o centenars de persones. La mecanització va evolucionar fins el punt que moltes eines ja no necessiten ni un operari que les vetlli. Ara, una instrucció vocal a qualsevol artefacte electrònic és suficient per posar en marxa una indústria o tots els aparells de climatització de casa. Els grans magatzems logístics que inunden planes del nostre país, en detriment de l’agricultura, estan robotitzats. Grans espais, poc personal. Fins i tot, molts diagnòstics mèdics ja els poden fer les màquines amb uns marges d’error més petits que quan ho fan els humans.

Com més tecnologia, informàtica i intel·ligència artificial, més necessitem els humans que pensin, tinguin sentiments i la virtut de poder-se equivocar i encertar. Les persones són les que alimenten la IA de coneixements, tots ja emmagatzemats en superordinadors amb capacitat de processar en dècimes de segon allò que li demanem. La IA és indispensable al segle XXI, però encara ho són més els sentiments que tenim els humans i no les màquines. En un període històric com aquest, enganxats a la tecnologia, mai no s’havien detectat tantes alteracions mentals.

Per molt que la IA hagi entrat en el món de l’esport, sempre hi haurà l’element humà que farà guanyar o perdre un partit. Els ordinadors tindran tota la informació que es vulgui, però la IA no sap com haurà dormit aquella nit el millor jugador del món per endevinar si errarà un penal o si el millor porter relliscarà en el moment de recollir la pilota. No hi ha intel·ligència artificial que valgui per intuir les jugades mestres que tenen al cap alguns dels nostres dirigents polítics, els d’aquí i els d’allà. Les màquines ens alimenten d’informació i ens ajuden, però són fredes com un glaçó per molt que hi hagi robots que caminin, serveixin un àpat i et diguin «bon profit» de la manera més amable i seductora.

La IA, i tota la tecnologia que es vulgui, estarà al nostre servei per fer-nos la vida més fàcil, però els humans necessitem molt més que màquines que fan moltes coses i ràpidament. Ja hem vist aquests darrers anys que no hi ha res que exasperi més a una persona que la fredor d’un robot a l’altra banda del telèfon. També hem comprovat que, tècnicament, el teletreball és perfectament viable. La pandèmia va propiciar-lo a gran escala, però l’èxit ha decaigut a mesura que han passat els mesos perquè empreses i treballadors han comprovat que sense contacte humà no es treballa de la mateixa manera. I molts dels que continuen amb el teletreball opten per la sensata decisió d’incorporar-se a un coworking o a una cafeteria amb wifi on puguin socialitzar-se, fer un tallat i comentar la darrera pel·lícula o la darrera jugada mestra.