Gossos, il·lusió i nostàlgia

No sé quin dia era, però era a finals de setembre del 2023, quan vau anunciar que us tornaríeu a ajuntar per fer un seguit de concerts al llarg de la geografia catalana.

La sensació que vaig tenir en saber-ho: il·lusió i nostàlgia, molta nostàlgia. Perquè vau ser la banda sonora de la meva adolescència i postadolescència. Perquè em feia tanta il·lusió anar als vostres concerts que no tinc paraules per explicar-ho... Perquè éreu quatre nois amb quatre guitarres acústiques que fèieu somiar i volar les jovenetes.

«Mira’m bé! La meva vida no val res», cantàveu des del vostre disc En privat. I vosaltres segurament no en teníeu ni idea, però aquesta és una frase que em vaig arribar a dir molts cops durant la meva adolescència. I les vostres cançons m’ajudaven a superar-ho, m’acompanyaven i em feien carícies. En una paraula, em curaven.

Cantàveu la mítica Com et sentis de marbre en el mateix disc. Va ser un himne per a molt jovent que, com jo, gaudíem amb les vostres cançons.

I us he de dir que el primer concert al qual vaig anar va ser un que vau fer a la plaça del Camp de Solsona ja fa molts anys. Estàvem expectants esperant que sortíssiu a l’escenari, de cop es van obrir els focus, vau aparèixer i vau començar a tocar la cançó Pensa en els dies. Jo estava extasiada, no em volia perdre cap detall del que passava davant meu. I no em vau defraudar. Just al contrari.

També us he de confessar que us vaig veure en moltes aparicions a la televisió i que gairebé totes les gravàvem amb VHS per poder-les veure tantes vegades com volguéssim amb les meves germanes. Fins i tot la nostra mare us tenia especial simpatia i taral·lejava les vostres cançons. Ella ens acollia amb un «Bon dia» quan ens llevàvem després d’un concert vostre i estava feliç de veure’ns els ulls brillants de tanta felicitat viscuda.

Per tot això, us he de dir que sí, que vaig mirar per tots els mitjans d’aconseguir una entrada per anar a un dels vostres concerts: el de divendres 10 de maig, a Manresa; i els ulls em van tornar a brillar, ara, però, després d’haver viscut moltes experiències i passada ja la passió desfermada i dramàtica de l’adolescència (i sort que ja ha passat!).