Les infraestructures de gas, clau en la transició energètica

Els objectius internacionals en matèria de lluita contra el canvi climàtic marcats per Espanya, la Unió Europea, l’Acord de París i l’Agenda 2030 i 2050 són realment exigents. Per fer realitat aquests objectius i mitigar els efectes de l’escalfament global, el nostre sistema energètic ha de realitzar una transició cap a combustibles renovables.

Segons els experts, és difícil aventurar quin serà el model energètic per a un futur sostenible, raó per la qual hem d’estar oberts a valorar totes les alternatives possibles. Les energies renovables elèctriques, com l’energia eòlica o la solar fotovoltaica, estan certament cridades a desenvolupar un paper indispensable a l’hora d’avançar cap a un balanç global zero en emissions. No obstant, aquest tipus d’energies presenten també alguns inconvenients, com és el cas de la seva intermitència: és a dir, depenen que hi hagi el recurs: vent o sol.

Aquesta característica de les renovables, unit a la seva incapacitat actual per emmagatzemar l’energia elèctrica en grans quantitats, fa que aquestes tecnologies de generació hagin de complementar-se amb unes altres que assegurin una resposta ràpida quan deixen de produir. I aquest paper el compleix a la perfecció el gas natural.

El gas natural també pot contribuir al desenvolupament de les tecnologies renovables a través de sistemes conjunts, com l’aerotèrmia; o de la producció de gas natural renovable, una energia sostenible amb el medi ambient que pot ser injectada directament a la xarxa de gas natural o ser usada com a combustible per a vehicles.

El sistema gasista s’ha bolcat durant els últims anys a aconseguir la descarbonització del gas natural, apostant pel desenvolupament de gasos d’origen renovable com el biometà i l’hidrogen verd, que tindran un pes important en el mix energètic descarbonitzat que hem d’aconseguir el 2050.

Però no és la primera vegada que el sector gasista contribueix positivament a la transició ecològica. Fa anys que impulsa la substitució en tots els segments de mercat d’alternatives més contaminants pel que fa a emissions de CO2, com el gasoil, pel gas natural, molt més respectuós amb el medi ambient.

La transformació a les xarxes de gas

Actualment, el sistema gasista vehicula un 40% més d’energia que el sector elèctric (350TWh vs. 250TWh) i és la columna vertebral d’un subministrament competitiu i fiable. Però aquesta infraestructura de transport i distribució de gas s’està preparant ara per a una nova transició del gas natural al gas renovable. Una transició que, segons els experts, s’ha de fer progressivament i racionalment per no afectar la competitivitat de la indústria o el poder adquisitiu de les llars espa-nyoles.

En el marc d’aquesta transformació, les xarxes de gas s’estan preparant per cobrir el consum energètic industrial, residencial i comercial i una part del segment de mobilitat amb gasos renovables a curt i mitjà termini, i amb hidrogen verd a llarg termini.

Així mateix, s’estan preparant per transportar una barreja (anomenada blending en anglès) d’alternatives d’energia que englobaran diferents tipus de gas renovable des del biometà fins a l’hidrogen verd per cobrir un consum final i uns consumidors que demanaran una solució eficient, tècnica, econòmica i mediambientalment a les seves necessitats energètiques i de descarbonització.

De fet, ja hi ha exemples concrets al nostre país d’aquest canvi. El juny passat, Nedgia es va convertir en la primera empresa a injectar gas renovable procedent d’abocador a la xarxa de distribució de gas d’Espanya. Aquesta fita va situar la companyia a l’avantguarda en innovació per desenvolupar aquest nou vector energètic, que contribuirà de forma significativa a la descarbonització del sistema energètic del país; i va reforçar a més el seu compromís per aconseguir que el 2050 tot el gas que circuli per les xarxes de gas sigui d’origen renovable.

Però aquesta transició ha de comptar amb una planificació rigorosa i exhaustiva ja que el sector energètic emprèn inversions elevades i immòbils, i els terminis d’implantació són llargs i amb processos complexos. És imprescindible, doncs, una aproximació a les solucions sense apriorismes, amb neutralitat tecnològica i un criteri d’eficiència econòmica, per disposar de la millor tecnologia, la més neta, i que a més no falli.

Es tracta que entre tots puguem aconseguir que el necessari procés de transformació de l’energia, i del conjunt de l’economia, sigui el millor possible, per aconseguir l’equilibri entre la salut del planeta i les nostres necessitats com a societat. Una transició energètica en la qual, sens dubte, les xarxes de gas jugaran un rol central.