Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • 02
    Juny
    2019

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Catalunya Central Les columnes

    Jo també arrassaria als bufetts lliures

    Jo també arrassaria als bufets. No en tinguin cap dubte. I no sóc sol. ho sé. Cal ser valents i reconeixer-ho sense por. Arrassem, si podem, als bufets. Nosaltres rai. Els nostres avis i els nostres pares... aquests si que arrassen als bufets. Ho sabem, de primera mà, perquè ens ho expliquen, els avis i els pares, quan tornen dels seus viatges de l'Imserso. Imserso? Què és això? Un invent genial en el que, per cap preu, viatges molt a llocs on no haguessis anat mai si no fos que t'hi porten, i et tornen - tocant fusta - i t'allotgen en uns hotels d'un grapat d'estrelles en temporada baixa i on el que triomfa és el bufett. El bufett lliure. Esmorzar, dinar i sopar. I on, per uns dies, resulta més barat viure a l'hotel que viure a casa. Un xollo, vaja. L'imserso fa 34 anys que " alimenta" l'aventurer que porten dins una bona colla d'espanyols i espanyoles jubilats que, quan tornen, a part d'ensenyar-te un tou de fotos de poc recorregut t'expliquen com i quant de bé han menjat al buffet de l'hotel on, si vols, pots repetir de tot cada dia i ningú et diu res. Els sona, oi? Un festival. Un festival que perilla. Per a nosaltres,"jovens" perilla segur Sóc de la generació que això de l'imserso ho hauré gaudit per via oral i documental. Quan a mi m'arribi, no tindran virolles per pagar-nos el bufet ni el tren. El cas és que perilla l'Imserso, de cop, per als feliços jubilats d'ara. No surten els números, diuen els hotels. Això ja es veia des de fora. Els hotelers diuen que hi perden diners. No m'estranya, amb el (poc) que paguen els imersistes.. Però els hotelers no diuen que, gràcies als jubilats ells tenen l'hotel obert tot l'any. Potser és que s'han cansat d'obrir-los tot l'any. Potser els hàbits han canviat i els hotels poden tenir gent-clients tot l'any sense aquests preus de moneder i xavalla de l'imserso. És que és tan barat que surt car quedar-se a casa. Matalascanyas, Benidorm, Oropesa o Balnearis d'insomni a preus de somni són els destins habituals pensats per a una generació que havia viatjat poc. I menjat poc. Només has de triar i ja et preparen el bufet. La resta és gaudir. El bufett lliure és el paradigma d'aquest pais que s'ha construit " a lo grande". Un bufet és vinga avall que fa baixada. Un bufett és la casa és gran. Un bufett és que no falti de res. Tant com pugui. Jo primer. M'atipo. Abans que s'acabi. Per si de cas. Trobo que. de cop, un bufet d'Imserso és una imatge desmillorada, descol.locada i desenfocada del que és gastronomia, salut, equilibri i palader. Un bufett lliure és una bomba de rellotgeria al plat. És fam ara que no tinc gana. Un bufet és una imatge que ens recorda un país en el que el bufet era buit i el pais no era lliure. Un bufet lliure, ara que me'n adono, ens fa semblar molt moderns però ens treu allò més primitius que duem dins.

     

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook