El català al Congrés es veu com un reconeixement ferm

Representants del món de la cultura i de la llengua catalana coincideixen a mirar l’ús del català, el gallec i l’eusquera al Congrés de Diputats espanyol com un pas endavant. Una anàlisi optimista, amb algun punt de dubte sobre si aquesta situació de traducció de les diferents llengües al castellà es mantindrà quan hi hagi una altra aritmètica política a la cambra baixa. Es veu amb més dubtes i incerteses el que pot passar al Parlament Europeu, on el color socialista hi és en minoria.

El professor i escriptor manresà Jordi Estrada assegura que el que va passar ahir al Congrés té un «valor simbòlic important» i «és un reconeixement d’un territori plurinacional». Adverteix que el fet que el català es pugui usar al Congrés no salva la llengua, «aquesta és una responsabilitats de tots els catalans, que l’hem d’utilitzar». Estrada va veure en la reacció d’uns i altres al Congrés «la realitat de les dues Espanyes» i va trobar a faltar que la presidenta de la cambra no fes una salutació en català.

Amb una mirada al passat, recorda que en els primers anys de la transició s’havia parlat de fer l’ensenyament del català, l’eusquera i el gallec a les escoles, una idea que no es va materialitzar mai i que Estrada considera que es podria recuperar.

L’ús del català al Parlament Europeu el veu «més complicat». I posa sobre la taula que en molts estats que formen part de la UE hi ha llengües que coincideixen amb les oficials en determinades regions i aquesta circumstància i el fet que els impulsors del canvi, el socialisme espanyol, no tingui majoria poden ser un problema.

El berguedà Eloi Belles, que es professor i investigador amb plaça a la Universitat de les Illes Balears, destaca que en el debat europeu «avui [per ahir] s’ha trencat la idea del cafè per a tothom». L’Estat espanyol ha proposat que si s’ha de començar per una de les tres llengües aquesta sigui el català. Belles destaca la importància que podria tenir que el català tingués la mateixa consideració que la resta de llengües d’Europa a l’hora de legislar també de portes endins, en temes com la Intel·ligència Artificial, l’ús a Internet i en temes com el fet que Catalunya pogués imposar que els productes s’etiquetessin en català. «Aquests aspectes pràctics són molt més importants que el fet que el català se senti al Parlament europeu» en veu de diputats del país.

Valora positivament l’avenç que s’ha fet al Congrés, però «el canvi a Europa seria molt més important». L’ús del català, el gallec i l’eusquera a la cambra baixa «mostra que existeix la pluralitat lingüística» i «naturalitza, en certa manera, la desterritorialització de les llengües». Belles destaca el paper que han fet a Europa grups com Plataforma per la Llengua. I posa sobre la taula que el català té una altra possibilitat de ser present a Europa amb els acords bilaterals que pugui tenir la UE amb Andorra, tot i que preferiria un reconeixement directe.

La periodista i filòloga igualadina Marina Llansana destaca que el guany del català al Congrés «és fruit del treball de molts anys». I el resultat «d’haver jugat bé les cartes» en la situació política d’aquest moment. I recorda al que deien que no es podria fer que «era una qüestió de voluntat política». És dels que veuen amb prudència l’aplicació de la situació actual en el temps si hi ha un canvi de majories i puja al govern la dreta i la ultradreta, però creua els dits: «Esperem que no hi hagi reversió».

En el terreny europeu, «tot just s’ha començat i cal veure com acaba». No les té totes sobre l’èxit que pugui tenir la iniciativa espanyola per fer que el català sigui reconegut com un idioma més de la Unió Europea. En tot cas, creu que el primer pas era utilitzar-lo al Congrés, perquè no es podia anar demanar res a Europa sense que a l’Estat no s’hagués fet aquest pas. Valora positivament que de la negociació en surtin aquest tipus d’acords.

Montserrat Soler, l’anterior presidenta d’Òmnium al Berguedà, veu l’ús del català al Congrés com «un guany», tot i que afirma que «la batalla encara no està guanyada». Amb la situació política que hi ha a l’Estat, Soler considera que «l’acord no té prou garanties per pensar que no es podria canviar».

I a Europa, opina que «costarà més» que el català sigui una de les llengües oficials, pel fet que hi ha molts estats amb governs de dreta o d’ultradreta, tot i que destaca el guanya que suposaria per a la llengua.

Subscriu-te per seguir llegint