Carles Cases: "He fet vestits nous a les meves obres"

"He fet vestits nous a les meves pròpies obres". Un tour musical mundial des del 1700 i fins ara i a través, essencialment, de temes de bandes sonores com Negro Buenos Aires, Havanera 1820, Actrius, Food of Love o Cervantes La Búsqueda. Aquest serà l'eix del proper disc del compositor sallentí Carles Cases, encara sense títol, que ja ha començat a enregistrar i que és previst que vegi la llum el darrer trimestre de l'any. L'objectiu, explica ell mateix, és fer la presentació del nou treball al Mercat de Música Viva de Vic, com ja va fer amb l'estrena el 2020 de Concert Paradiso. Carles Cases interpreta Ennio Morricone. Un concert que, a causa de la crisi sanitària provocada per la pandèmia, es va enregistrar prèviament.

El músic bagenc va viatjar fa uns dies als estudis eslovacs de RTVS-Rozhlas a Televízia Slovenska per gravar amb la Bratislava Symphony Ochestra, dirigida per David Hernando (fundador i director musical de la formació) i especialista en música de cine. Un viatge que Cases va fer acompanyat de dos dels seu músics habituals, Alberto Reguera (violí) i Sveta Trushka (violoncel). Com explica el mateix Cases, el nou disc és un projecte per a quartet amb orquestra que ha estat escrivint els darrers mesos i al qual s'hi afegirà el contrabaixista de jazz Manel Fortià, que gravarà a l'estudi de Cases a Sant Esteve de Comià, a Borredà en les properes setmanes. Un nou treball musical que coincideix amb l'estrena a Filmin, aquest dilluns, del documental Minimal, signat pel manresà Albert Biescas Chic, sobre el procés de creació, producció i gravació del darrer disc de Cases, titulat com el documental, que va veure la llum a finals del 2021.

El repertori que formarà part del nou disc ja l'ha anat interpretant en format trio en els darrers dos anys però Cases l'ha reescrit en els últims mesos per donar forma al treball discogràfic. Són, apunta, "obres que jo havia escrit per a pel·lícules amb músiques de diferents èpoques, de diferents estils i de diferents parts del món. Un recorregut musical que inclourà tango, sons africans, jazz, barroc, música romàntica, instrumentació de musical americà per a una balada de Beethoven...". El compositor, que ja ha gravat diverses vegades a l'estudi eslovac i coneix el director vallisoletà d'altres enregistraments ("el que facilita qualsevol indicació", apunta), va gravar amb la secció de corda (25 músics) de la Simfònica de Bratislava en una marató de cap de setmana "amb uns músics molt professionals". Tres preses de cada tema, de la quinzena que portava escrits, dels quals, afirma, "n'acabaré descartant dos o tres que no em faran el pes. Com sempre em passa".

Després vindran "sis mesos per fer-ne l'edició i donar la volta a la gravació... que és amb el que més gaudeixo", assegura. Amb això i amb el moment precís de gravar,, quan el so de les partitures es trasllada als instruments : "és molt especial. Ho tinc tot escrit al cap i quan gravem és quan ho sento de veritat. És una sensació que no es pot comparar amb res". Es decep?. "Cada vegada menys. Un compositor arriba a la meta quan la música que escolta és exactament la que tenia al cap. I amb l'experiència l'encertes més tot i que a més coneixements més exigència. Però, també, més emoció".

Dos documentals

I si Filmin estrenava dilluns el documental Minimal, la productora Reverso Films -que distribueix Minimal- està immersa en la postproducció d’un nou treball dedicat a Carles Cases (Els Intocables de Carles Cases), que es podrà veure als cinemes i que és previst que s’estreni el setembre de 2023 dirigit per Matías Boero Luz. De fet, el novembre del 2021 la productora ja va enregistrar el recital «Concert Paradiso» que el compositor sallentí va oferir al Kursaal pensant en aquest darrer documental. Coincidia, a més, amb la sortida del disc Minimal. Doblet de documentals. Què li sembla tot plegat? "Que et puc dir?. Jo m'he tancat en la música però agraeixo l'interès perquè es posa el focus en el que faig. Jo no tinc cap suport ni mediàtic ni institucional però continuaré escrivint encara que cobri 700 euros de pensió". Després d'haver escrit més de setanta bandes sonores (per a directors com Gonzalo Suárez, Ventura Pons, Jaume Balagueró, Eduardo Rossoff, Jaime Chávarri o Stuart Gordon), Cases no descartaria tornar-hi si al capdavant del film hi hagués un director "amic": "segur que sí. Però, la veritat, la meva música no encaixa amb la generació d'ara. Massa electrònica".

• Avui el músic actua en format trio (Carles Cases Strings Band) al Caixafòrum de Tarragona i l'1 d'abril a Calaf, amb la mateixa formació.