Josep Vallverdú es 'retroba' amb Josep Maria Aloy

"Quan he entrat no hi havia ningú rere meu i he pensat, he quedat amb el Josep Maria Aloy". I en bona part, així ha estat. L'escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) coneixia bé la biblioteca del crític i divulgador manresà, especialitzat en literatura infantil i juvenil, amb qui va travar una llarga amistat des del 1982, quan Aloy el va convidar a l'escola Badia Solé per parlar de literatura amb els seus alumnes. I avui, el pare de l'immortal Rovelló ha entrat a l'Espai Aloy, a la FUB4 i s'ha trobat envoltat d'aquells llibres que havien presidit infinitat de converses i tertúlies. Vallverdú, amb una memòria i vitalitat envejables i un punt sorneguer sempre a punt, visitava per primera vegada l'espai que aplega els 8.000 volums que va reunir Aloy (Manresa, 1948-2020) al llarg de la seva vida, el fons més important de literatura infantil i juvenil en llengua catalana del país. El Centre de Documentació en Literatura Infantil i Juvenil Josep Maria Aloy d'UManresa, inaugurat a l'estiu, s'ha sumat, així, als actes del centenari de l'escriptor lleidatà, nascut el 9 de juliol del 1923. Un lloc "simbòlic" que avui ha marcat al calendari una data "assenyalada" amb la visita de Vallverdú, com ha apuntat Sílvia Mas, degana de la Facultat de Ciències Socials, que ha obert un acte que ha omplert el recinte.

Aquest "retrobament entre Vallverdú i Aloy" ha servit, d'una banda, perquè l'escriptor fes donació a la Biblioteca Rovelló -nom del fons- del seu darrer llibre infantil El vuitè nan (La Galera) i, de l'altra, perquè, ja a la sala d'actes de la FUB1, Vallverdú conversés amb el poeta, narrador i dramaturg Miquel Desclot. Ha estat una tarda de somriures, abraçades i mirades de complicitat. Amb la família, començant per Fina Tapias ("pal de paller d'Aloy"), continuant pels amics de l'home que regava els llibres i acabant per Marc Aloy, fill de Josep Maria Aloy i l’actual alcalde de Manresa, acompanyat, entre d'altres, de la regidora de Cultura, Anna Crespo i de  Francesc Serra, cap del Serveis Territorials a la Catalunya Central de la Generalitat.

L'home que mai no ha escrit un 'llibre Bollycao'

"Em va marcar conèixer el Josep Maria Aloy", ha subratllat Vallverdú de la persona i amic que va ser el seu biògraf i curador de la seva obra. Mas ha remarcat l'"estreta amistat" entre tots dos, l'estima, la relació que els va unir al llarg de la vida i la tasca d'Aloy en la trajectòria literària de Vallverdú, dos lletraferits que es van proposar, cadascú a la seva manera, dignificar la literatura infantil i juvenil i fer néixer nous lectors. L'escriptora i pedagoga Marta Luna, membre de la Comissió Aloy, ha pres el relleu per extreure d'El vuitè nan les idees i valors de Vallverdú, conceptes eterns però actuals en una societat que no sempre accepta la diferència. Solidaritat, acolliment i lliçons d'ètica, com l'honradesa, per a un protagonista, l'Ardit, cridat a ser un "cavaller de qualitat" ("quina manera d'unir tradició i modernitat"). Un home just i de pau en un món on "no tothom té les mateixes capacitats". Per a Luna, la bona literatura, com la que practica Vallverdú, "ens ajuda a tocar de peus a terra". És "exigent amb el llenguatge i els tocats de lletra li agraïm que ajudi el lector a trobar el gust per la paraula justa". Per a Luna, Vallverdú no ha tingut mai la intenció "de facilitar la vida al lector". O el que és el mateix, mai no ha escrit un "llibre Bollycao" que, un cop "acabat de llegir, acabat de pensar". Vallverdú treballa el llenguatge per fer música amb paraules i acaba la seva particular Blancaneus (que és Blanca) amb un final feliç però "sense repic de campanes" i amb un "al·legat claríssim del que significa el consentiment".

Un 'tastaolletes" a qui li agrada "buscar noms"

L'escriptor "tot terreny", amb 303 llibres publicats en primera edició, ha explicat que El vuitè nan és producte de l'atzar. I si Luna s'interrogava del perquè vuit en comptes de set (el set és un número màgic i literari: set nans, set plagues, set dies...), l'autor ha explicat que senzillament es va fer aquesta pregunta: "I per què no vuit?". I no sabem si en farà una altra sobre els quatre Reis Mags, el quart ben bé podria ser, va dir irònicament, "comunistoide"... A Vallverdú li agrada "buscar noms" (Ardit n'és l'exemple) i en la seva darrera aventura hi ha "una mica del Quixot, un dels meus llibres preferits". I una poma. El públic que ha omplert l'Espai Aloy ha sabut que "no li agrada embafar". Ni amb pomes ni amb princeses. "Feia temps que no escrivia un llibre infantil", ha apuntat mentre recordava com, esperonat per Andreu Dòria -fundador de La Galera- i paral·lelament a Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas o Emili Teixidor, van començar a escriure per la "canalla", mancada de títols i referents en llengua catalana. S'ha autodefinit de "tastaolletes, com em deia el meu pare" i Carme Vidalhuguet, comissaria de l'Any Vallverdú i exalumna seva, ha apuntat la importància que el quasi centenari escriptor atorgava a "llegir en veu alta" i a buscar al diccionari les paraules desconegudes: "No li sabrem agrair mai prou". Unes paraules que han arrencat un espontani aplaudiment ple d'afecte i de reconeixement per a un autor que continua escrivint i que avui, primer a l'Espai Aloy i després acompanyat de Miquel Desclot, amb qui han parlat de poesia, de poesia per a infants ("aquella que també poden llegir els nens"), ha ofert novament una classe magistral de llengua, literatura i de vida. Dos autors que, com ha remarcat l'escriptor manresà Jordi Estrada, pels vincles al llarg dels anys a Manresa, bé podrien ser "fills adoptius culturals d'aquesta ciutat". Un apunt per tenir en compte.