Els mestres de Manresa veuen necessari el nou mapa contra la segregació escolar

Amb la convicció que s’ha de fer alguna cosa, però sense el convenciment al 100 % que el que es faci acabarà donant el resultat desitjat. Seria, en resum, l’opinió de direccions i mestres d’escoles de primària de Manresa consultats per aquest diari sobre el nou mapa escolar que es posarà en marxa aquest pròxim curs. El primer objectiu del canvi de model és evitar la segregació i que no hi hagi escoles amb una majoria d’alumnes de famílies immigrades (vegeu Regió7 del 13 de gener).

La nova zona escolar és l’eina que hauran de tenir en compte a l’hora de triar escola totes aquelles les famílies d’infants que han d’entrar al sistema educatiu per començar els estudis obligatoris. En aquest cas infantil de 3 anys (I3). També qui ha de fer primer d’ESO a un institut.

La majoria de professionals amb qui ha parlat el diari sobre aquest tema han preferit mantenir l’anonimat. En alguns casos no ha volgut opinar i en altres ni s’han molestat a contestar les trucades o els missatges.

Els que sí que ho han fet opinen que en general no han notat cap mena de preocupació per part de les famílies, més enllà del neguit que pot causar entrar per primer cop en el sistema educatiu. Reclamen «confiança en el sistema públic d’educació».

Membres de la direcció d’un centre públic de Manresa assegura que «totes les escoles tenen un projecte educatiu i totes segueixen els estàndards de qualitat». Així mateix, afirmen que la majoria de les vegades la composició d’un centre educatiu va lligat a la realitat social que l’envolta, però que això no ha de ser motiu de desconfiança.

Aïllar o educar

Insisteixen que amb el nou mapa, es dona més d’una opció en una mateixa zona, i finalment, afirmen que «la diversitat ha de ser un punt a favor perquè la societat és diversa a tots nivells: econòmic, social, de religió... Si mantinc el meu fill fora de la realitat no l’estic educant, sinó aïllant».

Hi ha qui ha afirmat que la realitat no és la de l’escola Pare Algué, ni la de la Renaixença, però tampoc la del Puigberenguer, per citar tres exemples. «S’ha de buscar un entremig. Això no es veurà ni en un any, ni en dos, ni en tres, però algun dia s’ha de començar».

Una altra responsable d’una escola de Manresa explica que «la decisió l’han pres tots els òrgans a qui toca fer-ho. S’ha resolt democràticament. Nosaltres el que volem és tirar endavant el dia a dia, vingui qui vingui».

El director de l’antiga Joviat i actualment el centre públic institut-escola Manresa, Antoni Massegú, comenta que «no es viu com un problema més enllà dels pares que et demanen si els germans entraran, que sí. Tothom ho ha entès». El centre, en ple Centre Històric, parteix amb l’avantatge que primària té continuïtat amb l’ESO.

Els estudis també tenen continuïtat a la Fedac Manresa. Les concertades participen d’aquest nou model. La seva directora, Alba Pérez, ha format part de la comissió d’on ha sortit la proposta de zonificació. «Formem part del sistema d’educació pública. A Manresa no hi ha escoles d’elit». Pérez recorda que la Fedac és a tocar del Barri Antic, «i tenim un nivell de segregació més alt que algunes escoles públiques de la ciutat».

Explica que els darrers anys la realitat social de la ciutat ha canviat molt, cosa que també es reflecteix a les aules. Per generar cohesió social «l’arma més gran que tenim és l’educació», comenta. Això sí, junt amb altres mesures. «Ni nosaltres ni el departament d’Educació no aconseguirem canvis si no s’acompanya d’altres actuacions» a tots nivells.

El canvi de mapes

Del 6 al 20 de març hi haurà la preinscripció a infantil o primària, i del 8 al 20 de març a secundària. Manresa s’ha dividit en quatre zones dins el nucli urbà i dues de perifèriques: La Flama i Muntanya del Drac. Fins ara el criteri que se seguia era el de l’anomenada àrea de proximitat. Permetia triar entre els 8 i 11 centres més propers al domicili. Es va començar a aplicar el 2013-2014 i va substituir un mapa escolar anterior que, com ara, tenia quatre zones escolars, més la Flama i el llavors Pare Ignasi Puig del Xup. Les diferències entre els mapes són evidents. Però tot i això hi ha similituds, sobretot a la meitat est de la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint