Manresa i Vic fa 10 anys que són parella de fet

Un nom de consens, la jerarquia entre les institucions universitàries i també garantir autonomia a l’hora de gestionar els recursos econòmics, van ser els tres dels principals esculls que van haver de superar la Fundació Universitària del Bages i la Federació Universitària Balmes, que és la titular de la Universitat de Vic, per crear l’ara Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

D’això ha fet just 10 anys. Hi ha hagut actes de celebració a Manresa, a Vic i també al Parlament de Catalunya, que és on un 30 de gener del 2014 es va signar el contracte de l’estructura federada. Però com es va gestar aquest procés que generava recels a un costat i l'altre?

Tots tenien por que acabessin fagocitats. Els d’aquí i els d’allà. Al Bages i a Osona hi havia males experiències recents amb les fusions que van suposar la desaparició de Caixa Manresa i Caixa Manlleu, i a Vic pensaven que a Manresa només tenien la capitalitat de la Catalunya central al cap. A més a més, la crisi de la bombolla immobiliària era molt tendre.

Els primers contactes

Els contactes entre les dues federacions universitàries per explorar possibles aliances van començar, oficialment, dos anys abans, a principis del 2012. El plantejament era que tothom sortís guanyant. Els estudis de les llavors escoles universitàries de la FUBages -no pas facultats com ara- estaven adscrits a la Universitat Autònoma de Barcelona, el que generava incertesa i una dependència del rectorat de la UAB de cada moment. Crear una universitat pròpia era més que difícil. Aliar-se, en canvi, era més realista.

Per la seva part, a Vic l’interessava anar més enllà del campus propi de la ciutat, incrementar els potencials estudiants i guanyar en visibilitat. En definitiva, fer-se més gran en tots els sentits. «Necessitaven massa crítica», recorda un dels testimonis del procés.

A la primera reunió es va exposar que un bon model a seguir seria el de la Universitat Ramon Llull, creada el 1990 per diverses institucions d’ensenyament. Es va acordar encomanar a una consultoria una proposta i, també, actuar amb la màxima discreció per evitar filtracions. De fet la majoria de reunions no es van celebrar ni a Vic ni a Manresa, sinó a Barcelona.

Els assistents a aquesta primera trobada oficial van ser el rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña; el director general de FUBalmes, Joan Turró; el director general de FUBages, Valentí Martínez; i la directora de l’Escola de Ciències de la Salut de la FUBages i més endavant directora adjunta, Imma Ubiergo. Juntament amb el secretari general de la UVic, Josep Terradellas; i l’assessor jurídic de la fundació bagenca, David Sanclimens, serien el nucli dur del procés negociador.

Manresa arrufa el nas

Un any més tard la consultora va lliurar el document en qüestió. A Manresa van arrufar el nas. Si bé plantejava que les dues entitats mantinguessin la seva autonomia i proposava una representació raonable als òrgans de govern, la FUBages quedava com un centre adscrit a la Universitat de Vic. Davant d’això la fundació bagenca va proposar fer foc nou començant per canviar el nom de la universitat i anar a una estructura federada sense supeditacions.

Això passava a principis del 2013. Es van posar una data límit per consensuar un nou nom: Setmana Santa.

Manresa va proposar Universitat Central de Catalunya. Vic no volia perdre la seva marca i finalment es va sumar les dues denominacions: Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Al calaix van quedar desades propostes com Universitat de Vic-Manresa o Universitat Prat de la Riba. El tema de la federació també va quedar resolt, i es va acordar signar com més aviat millor les bases de l’acord per treure’s pressió del damunt. Ja hi havia les temudes filtracions.

Primera signatura

La signatura es va fer el 23 d’abril del 2013 al Palau Robert de Barcelona. Van estampar la seva firma els alcaldes de Manresa i Vic, Valentí Junyent i Josep Maria Vila d’Abadal, respectivament, i el secretari d’Universitats i Recerca del govern, Antoni Castellà, peça clau d’un procés que va perillar en més d’una ocasió. Hi va haver moments que es va estar a punt de deixar-ho córrer, i Castellà va ajudar a aplanar el camí, recorda un dels protagonistes del procés.

A partir d’aquí, amb les bases establertes, es van posar en marxa diferents comissions entre les dues fundacions per treballar temes com la integració acadèmica, recerca i transferència de coneixement, ús d’instal·lacions o bé màrqueting i documentació.

El darrer tràmit legal es resoldria el 30 de gener el 2014 al Parlament, també amb una firma dels alcaldes Junyent i Vila d’Abadal, i en aquesta ocasió amb el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, de testimoni. La UVic-UCC va ser operativa del tot el curs 2015-2016. I fins ara.

Més fundacions i Medicina

Entremig, en el decurs d’aquests 10 anys, la federació universitària ha anat creixent amb la incorporació de noves fundacions com la d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, titular de Medicina. Grau impensable sense la unió universitària. Més recentment s’hi ha incorporat la Fundació Elisava de Barcelona. Al conjunt de la UVic-UCC, aquest curs 2023-2024 ha superat els 12.700 estudiants universitaris de titulacions oficials, 2.300 dels quals al campus de Manresa.

Subscriu-te per seguir llegint