Els que ens han deixat: un repàs a les necrològiques del 2023 a la Catalunya central

Les baixes d'aquest 2023 han deixat buits difícils de substituir. El món de la cultura, la política, l'esport i l'empresariat, entre d'altres, han vist com alguns dels seus referents, ja no hi tornaran a ser mai més. En l'àmbit local, entre els traspassos més destacats hi ha el músic Ferran Gallart, la lingüista i professora Carme Junyent, l'activista Josep Montañào l'exregidor de Castellbell i el Vilar Albert Mulero.

Pel que fa a les defuncions internacionals, cal lamentar la mort de personalitats importants, com són el creador de Mortadel·lo i Filemó Francisco Ibáñez, l'historiador Joan B. Cullao la cantant Tina Turner.

A la Catalunya central ens han deixat...

FERRAN GALLART

Músic. El cantant santpedorenc i vocalista dels Strombers, Ferran Gallart, va morir el 21 de setembre, als 50 anys, a causa d’un càncer. A l’estiu, la banda ja havia anunciat la cancel·lació de la gira per problemes de salut del vocalista. Vital, enèrgic i lleial, abans de morir, el cantant dels Strombers va demanar als seus amics i familiars que muntessin un festival per recordar-lo, i així ho van fer, el novembre, a Valls de Torroella, amb una trobada que es va batejar com la Festa Major del Ferran.

CARME JUNYENT

Lingüista i professora. L’anoienca Carme Junyent i Figueras va morir el 3 de setembre als 68 anys. Nascuda el 1955 a Masquefa, era professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la UB, especialitzada en les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya; i directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). «Me’n vaig convençuda que ha valgut la pena», va deixar escrit en una carta que es va llegir en el seu multitudinari comiat.

JOSEP MONTAÑÀ

Activista. Berga va perdre a l’octubre Josep Montañà Boixader, que va morir als 95 anys. Era un home popular i reconegut tant per la seva trajectòria professional com a treballador al banc com pel seu activisme social i polític. Al llarg de la vida va estar molt actiu en els moviments d’esquerra (membre del PSUC), sindicalistes (fundador de CCOO a Berga) i nacionalistes, en el franquisme i primers anys de la democràcia. En l’àmbit cultural, va ser un dels fundadors de l’Agrupació Teatral La Farsa, de Berga.

ALBERT MULERO

Polític. Albert Mulero, que va ser regidor de Castellbell i el Vilar durant 12 anys, va morir l’11 de juliol als 61 anys després d’una llarga malaltia. En l’última dècada i mitja, Mulero també va tenir una profunda i activa implicació en la política comarcal, ja que en va presidir la secció d’ERC. A nivell local, va esgotar el darrer mandat com a cap de l’oposició, i va prendre part en algun dels actes de l’última campanya, fent costat a l’actual alcalde, Adrià Valls,

ROSARIO RAMOS

Sindicalista històrica. El 9 d’octubre moria als 80 anys a Manresa Rosario Ramos Gómez, històrica militant de CCOO al Bages. Nascuda a Osuna el febrer del 1943, va arribar a Manresa amb 13 anys, i els anys 60 va contribuir a la fundació al Bages de les llavors clandestines Comissions Obreres. També va formar part de les estructures clandestines del PSUC. Ramos va ser representant de les treballadores de la tèxtil Bertrand i Serra el 1972.

ANNA ROTLLAN

Catedràtica de francès. Fundadora i impulsora de la festa de la Francophonie a Manresa, Anna Rotllan moria als 74 anys el 21 de juliol. Catedràtica de francès al Lluís de Peguera, la seva trajectòria a l’institut va començar el 1976 com a professora de francès. Des del 1985 fins que es va jubilar el 2015 Rotllan va ser la Cap d’Estudis del batxillerat nocturn. Copresidenta de l’Associació de Professors de Francès de Catalunya, el 2014 va ser reconeguda amb la medalla de cavaller de la Palme Académique.

MARIA ALBA SERRA

Llibretera. Maria Alba Serra Roca, propietària de l’emblemàtica Llibreria Roca de Manresa, va morir l’11 de maig als 69 anys. Responsable de la que ha estat considerada la llibreria més antiga de l’estat, i probablement una de les més veteranes del continent, Serra ja no va poder celebrar la darrera diada de Sant Jordi per problemes de salut. El seu comiat va deixar orfe un dels establiments més coneguts del barri antic de la ciutat, que feia gairebé quaranta anys que regentava, amb el suport del seu marit.

IGNASI TORRAS

Mestre de la Capella de Música de la Seu. El 17 de març moria als 79 anys i després d’una llarga malaltia el manresà Ignasi Torras Garcia, organista i mestre de la Capella de Música de la Seu durant 31 anys. Apassionat per la música, Torras va formar-se en piano al Conservatori de Música de Manresa i en orgue al Conservatori Professional de Música de Terrassa. Implicat activament en la vida social, religiosa i cultural de la ciutat, Torras també va ser distingit amb la Medalla de la Ciutat de Manresa el 1991.

JORDI SANTASUSANA

Empresari. L’empresari i expresident de la Cambra de Comerç de Manresa entre els anys 1998 i 2006 va morir el 23 de febrer, als 70 anys. Nascut en una família d’empresaris vinculats al sector de la fusta, va estar sempre vinculat a l’empresa familiar, Santasusana SA, que es va acabar fusionant amb Pymsa. Durant el mandat de Santasusana, es va celebrar el centenari de la Cambra i es va impulsar el trasllat de la seu a l’edifici de Can Jorba. 

LLUÍS MAGRIÑÀ

Religiós. Al gener va morir als 76 anys qui va ser superior de la Cova de Manresa del 2015 al 2022. El jesuïta va fundar l’ONG Intermón.

LLÚCIA HERAS

Mor als 106 anys. Manresa va perdre la seva ciutadana de més edat el mes d’octubre mesos després de rebre un homenatge a les Escodines.

JUAN ANTONIO LOZANO

Periodista. Va ser director durant més de quatre dècades dels periòdics Manresa i Gazeta de Manresa i va morir al maig amb 93 anys.

JAUME MIRA

Polític. Al setembre va tenir lloc la mort de l’històric dirigent del Partit Popular a la comarca del Bages quan tenia 92 anys.

MARTA GONZÀLEZ

Bibliotecària. Va morir a l’octubre als 60 anys per ELA la manresana que també havia estat vinculada al Centre d’Estudis del Bages.

JOAN MANEL PRADAS

Històric de la CUP. Va patir un sobtat atac de cor a Lladurs el mes de novembre que li va costar la vida quan només tenia 55 anys.

JORDI SERRA

Fotògraf. Va morir a l’abril als 56 anys. Va treballar molts anys a Regió7 i també a l’Escola d’Arts i Oficis, i a l’institut La Mercè de Barcelona. 

CINTO CASANOVAS

Escultor i jesuïta. L’artista santpedorenc va morir al setembre als 90 anys, sent rector de Raimat. Com a escultor, tenia obres a Catalunya, Itàlia i EUA.

JACINT MEDINA

Religiós. Moria el 22 de setembre als 94 anys. Durant prop de 15, va ser el mossèn de Navarcles i hi va impulsar la residència, on ara residia.

ORIOL SARDÀ

Activista. Un accident de muntanya es va endur l’abril passat aquest conegut veí de Sant Vicenç, vinculat a entitats com els geganters, que havia presidit.

MARC SIVILLÀ

Polític. Regidor de Cultura i Esport a l’Ajuntament de Fonollosa (ERC) des del juny, moria sobtadament el 10 de desembre amb 44 anys.

JOSEP TUNEU

Polític. El 4 de maig l’Estany va perdre, amb 79 anys, el qui fou alcalde del poble entre el 1987 i el 1991. Entre altres coses, va ser fundador de l’ACR de l’Estany.

FRANCESC UBACH

Polític. Moria a l’abril als 98 anys. Fou alcalde de Sant Vicenç en dues etapes entre els 80 i els 90 sense acabar el mandat pels moments convulsos al consistori.

MANEL IGLESIAS ROVIRA

Fotògraf. Va morir al setembre als 87 anys. Era molt conegut a Puig-reig per la seva dedicació al negoci de la fotografia.

MELITON MASSANA

Patumaire. L’excap de colla dels Gegants de la Patum de Berga va morir el gener del 2023. Va estar al capdavant del grup durant 25 anys.

ROSA CARDÓ

Política. Va morir el juny als 86 anys. Va ser 12 anys alcaldessa de Sagàs i la primera del Berguedà, comarca on va impulsar la primera associació de dones.

ROSAURA BONET

Patumaire. La berguedana va morir el juliol als 93 anys. Va ser una de les dones pioneres a fer un salt de Patum, un salt de Maces de Lluïment el 1960.

PERE VILADOMIU

Descendent d’industrials. Va morir aquest desembre a Castellterçol, amb 91 anys. La seva família ha donat nom a colònies del Berguedà. 

FLORENCI BESORA

Religiós. Berga el va acomiadar la setmana passada als 86 anys. Havia estat mossèn per es va secularitzar i es va dedicar molts anys a la docència.

ENRIC BARTRINA

Mossèn i Exarxiver del bisbat de Solsona. Va morir el 15 de setembre. Fill de Giro- nella, va ser rector de Navès i director del Museu Diocesà.

JOAN CAROL

Fundacor de la botiga Pèl i Ploma d’Igualada. Va morir el 18 de novembre de manera sobtada. Emprenedor del món de la cultura i la gastronomia.

LLUÍS BREITFUSS

Esquiador. Conegut esportista de la Molina, impulsor de l’esquí a Cerdanya vicepresident de la Federació d’Esports d’Hivern va morir el maig. 

JOAN VICH

Exalcalde de Vilanova del Camí. Inesperadament, aquest passat dijous va morir Joan Vich, als 75 anys. Va ser alcalde 35 anys.

LLUÍS MESTRES

Empresari. Va morir el 19 de setembre als 99 anys. Va dirigir l’empresa familiar dedicada a la pintura recreativa fundada el 1920 per Francesc Mestres.

TON NOVA

Restaurador. El 13 de novembre moria Ton Nova Ruiz, als 72 anys, Era el propietari de la cafeteria restaurant Complex Congost de Manresa.

JOAN PARCERISA

Comerciant. El mes d’abril moria el manresà, que va ser el primer president de l’Agrupació de Botiguers i Comerciants de Catalunya.

ROSA MARIA BLAYA

Empresària. El 29 de maig moria als 80 anys la manresana la fundadora d’empreses com la botiga de discos i videoclub Discjoquei i Manresa Tot Gresca.

JOAN CLARET

Nedador. Va morir el passat 9 de novembre als 77 anys després de tenir un problema de salut a la piscina, on tantes hores havia passat.

ANTONIO LINARES

Entrenador de futbol. El preparador del CE Manresa entre els anys 1998 i 2000 va morir el 2 d’octubre als 77 anys a Terrassa, on vivia.

ÀNGEL MARSAL

Exbasquetbolista. Una de les peces importants de l’ascens del Manresa, el 1985, va morir el gener als 61 anys després de no poder superar un càncer.

ROSA TORAN

Historiadora. La manresana Rosa Toran, expresidenta de l’Amical de Mauthausen i Premi Bages de Cultura 2015, moria el 30 de juny als 75 anys.

‘TXU’

Músic. Francesc Xavier Martínez, conegut com a ‘Txu’, moria el 31 de maig als 51 anys, a Berga. ‘Txu’ va ser el primer baixista i fundador del grup Brams. 

SALVADOR VICTORI

Músic i representant d’artistes. El manresà Salvador Victori moria el 16 de març als 84 anys. S’havia dedicat tota la vida al món de la música i l’espectacle.

Al món ens han deixat...

• Francisco Ibáñez: dibuixant, creador de Mortadel·lo i Filemó (87 anys)
• Joan B. Culla: historiador i professor a la Universitat Autònoma (71 anys).
• Xavier R. de Ventós: Filòsof, escriptor, polític i professor (83 anys).
• Fèlix Millet: Expresident del Palau de la Música, condemnat per saquejar-lo (87 anys).
• Tina Turner: Cantant, considerada com la reina del rock&roll (83 anys).
• Henry Kissinger: Secretari d’Estat dels Estats Units amb Richard Nixon i Gerald Ford (100 anys).