S'ha commemorat el norantè aniversari de la proclamació de la Segona República. A la façana de l'Ajuntament de Manresa es va desplegar una gran bandera vermella, groga i morada.

El 14 d'abril de 1931 Lluís Companys va proclamar la República des de l'Ajuntament de Barcelona i va hissar l'ensenya tricolor. Irritat per l'avançament, Francesc Macià va fer no una sinó diverses proclamacions, resumides en la que fou enregistrada amb la seva pròpia veu i esdevingué històrica: «proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica». Tres dies més tard acceptava canviar Estat català per Generalitat autònoma dins d'una Espanya «integral» i en cap cas federal.

Va ser una confluència de nacionalistes i republicans intentant aprofitar el moment de crisi espanyol -el momentum- per crear un Estat propi que des de la sobirania s'entengués amb la resta de la península. No eren ben bé separatistes però no volien ser manats des de Madrid per gent que no els entenia. Tanmateix, el buit de poder va ser breu, un règim va donar pas a un altre i els nous ministres li van dir a Macià que fes el favor d'estar-se quiet.

Com a mínim, la república dels tres dies va durar més que la dels deu minuts del 2017. L'Estatut del 1932 era modest (tot i que infinit en relació al zero autogovern existent), però ni això no s'hagués aconseguit si Macià i Companys no haguessin tirat pel dret i espantat les noves autoritats espanyoles. Sense l'ocupació de l'Ajuntament i la Diputació, aprofitant el desconcert, Catalunya hauria passat de quatre províncies del Regne a quatre províncies de la República, i no existiria el precedent invocat al cap de quatre dècades.

Finalment, no oblidem que fou un govern de la República , presidit per Lerroux, el que va suspendre la Generalitat i va empresonar un munt de persones després dels Fets del Sis d'Octubre del 1934; com també el del Front Popular que va restaurar la una i va alliberar les altres el febrer de 1936.