Les mostres d’eufòria dels usuaris de les autopistes que ahir van deixar de ser de pagament contrasta amb la decepció dels qui, vivint a la Catalunya Central, ens tocarà continuar gratant-nos la butxaca si optem per circular per la via ràpida. És a dir, per la C-16. Avui ja només queden quatre peatges amb barrera actius a Catalunya, dos dels quals són a la regió central (el de l’autopista Terrassa-Manresa i el del túnel del Cadí) i un tercer afecta directament la connexió ràpida amb Barcelona (el dels túnels de Vallvidrera).

Per primera vegada des de fa anys, Catalunya tindrà més quilòmetres de vies ràpides gratuïts que no pas de pagament, ja que des d’ahir més de 500 quilòmetres d’autopistes han quedat lliures de peatges. En queden encara, però, uns 120 i dels més cars de l’estat. I ens afecten de ple.

Més enllà del debat de si cal pagar per circular per aquestes vies, de si serà sostenible l’increment del seu trànsit o de com les mantindrem a partir d’ara (i deixant per a un capítol a part el negoci abusiu de les concessionàries) en un territori amb una C-55 obsoleta i col·lapsada i una infraestructura ferroviària que circula a la mateixa velocitat que fa més d’un segle, el manteniment de les barreres a les «nostres» autopistes és l’enèsim greuge comparatiu que no fa més que incrementar les desigualtats i el desequilibri territorial en matèria de mobilitat que pateix la Catalunya interior.

El greuge és encara més descarat tenint en compte que els quatre peatges que es mantenen són dels més cars de tot l’estat. Passar pel túnel del Cadí val 12 euros i anar de Manresa fins a Barcelona gairebé 15. Ara, el govern, mentre estudia el model per mantenir les vies alliberades, ha demanat a l’estat que rescati (com ha fet amb les radials de Madrid) les vies que encara queden de pagament. Si no és així, aquí la cosa va per llarg perquè les autopistes que més directament afecten la Catalunya Central si s’espera al final de la concessió per alliberar-les, els usuaris encara hauran de pagar el peatge una dècada i mitja. La concessió a Autema de l’autopista Terrassa-Manresa finalitza el 2036, després que es perllongués 15 anys, i les dels dos túnels, el 2037.

Fins que no s’aixequin totes les barreres no podrem parlar d’equilibri territorial i d’igualtat d’oportunitats. De moment, però, amb el sac de la paciència a punt de vessar, anirem pagant els peatges més cars de l’estat trinco-trinco.