A l començament d’aquest mes de desembre s’ha fet públic l’Informe sobre Desigualtat Global 2022 que, cada quatre anys, elabora el Laboratori de Desigualtat Mundial. És un informe basat en el treball de recerca de més d’un centenar d’experts internacionals i és consideradala radiografia més detallada fins a la data sobre l’evolució i l’estat de les desigualtats globals.

D’acord amb les dades d’aquest informe, la proporció de la riquesa mundial en mans dels multimilionaris ha augmentat una xifra rècord durant la pandèmia. Concretament, l’estudi estima que enguany les persones més riques del mon posseeixen col·lectivament el 3,5% de la riquesa mundial, davant de poc més del 2% que tenien al principi del 2020, just quan començava la pandèmia. Concretament, el 10% de la població més rica del planeta posseeix tres quartes parts de la riquesa mundial, mentre que la classe mitjana es propietària de poc més del 23% i els més pobres difícilment arriben al dos per cent.

El grup de persones que tenen més de 1.000 milions de dòlars en béns i actius, que l’any 1995 eren els propietaris d’aproximadament l’1% de la riquesa mundial, havia pujat fins al 2% l’any 2020 i ha escalat enguany fins al 3,5%. La llista anual de multimilionaris del món que elabora la revista Forbes, aquest any va incloure 2.755 multimilionaris amb un valor combinat de 13,1 bilions de dòlars de patrimoni net, que representa un increment del 60% enfront dels 8 bilions de l’any passat.

L’informe inclou també, per primera vegada, estimacions sobre la desigualtat de gènere en els ingressos globals. La participació de les dones en els ingressos laborals totals que era aproximadament del 30% fa vint anys, encara se situa per sota del 35% en l’actualitat. Per tant, el progrés cap a la reducció de la desigualtat de gènere ha estat molt lent a escala mundial al llarg de les tres darreres dècades.

Una novetat important de l’informe és que, també per primera vegada, es calculen les emissions de carboni per grups de població. El 10% de la població mundial és responsable de la meitat de totes les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, mentre que la meitat més pobra hi aporta només el 12% del total.

Catalunya i el conjunt de l’Estat espanyol es troben per sobre de la mitjana europea tant pel que fa al nivell de desigualtat de la renda després d’impostos i transferència social, com pel que fa a percentatges de població en risc de pobresa. Això és un reflex clar de l’escassa capacitat redistributiva del sistema fiscal i de l’estat de benestar al nostre país.

La desigualtat no és una llei de la naturalesa. És una construcció social, històrica i política, que posa de manifest els desequilibris de poder que hi ha entre els diversos grups socials en un moment determinat de la història. El moviment cap a la igualtat té encara un llarg camí per recórrer, especialment en un món en què els més pobres patiran cada vegada amb més intensitat els danys climàtics i mediambientals provocat per l’estil de vida dels més rics.