Les esglésies són buides però capellans i monges omplen l’actualitat. A Manresa aquest any han estat notícia: El bisbe Xavier Novell, que s’hi va instal·lar pel civil després de penjar el bàcul de Solsona per amor; Sant Ignasi de Loiola, pretext per a una nova campanya d’autoestima amb el lema «la ciutat que (et) transforma» (i un logo de flor de camamilla); el papa Francesc, convidat amb insistència a visitar els indrets ignasians; i sor Lucía Caram, que quan té una estona s’escapa al Vaticà a fer-la petar. Tot emigrant busca conversa amb els seus iguals per enyorar-se junts.
De tots ells, Xavier Novell és qui ha provocat més rebombori. A Manresa no estem gaire acostumats a veure paparazzis fent guàrdia a la porta d’una modesta casa de pisos, com si n’hagués d’eixir un d’aquests famosets de pela amb deu que exhibeixen la vida sentimental als programes d’esbudellar. Als manresans ens agrada sortir a la tele, però només a fi de bé. Ens sentim complaguts quan la Núria Bacardit ensenya el projecte de la Fàbrica Nova a TV3, i si el Sant Pare celebrés una missa lacustre al parc de l’Agulla, televisada al món sencer, tocaríem el cel amb la punta dels dits. ¡Com enyorem aquells anys que dèiem d’on érem i tothom ens preguntava pel miracle del bàsquet!
El cas d’en Novell no ens fa quedar ni bé ni malament; en realitat, l’home passava per aquí, i s’hagués pogut instal·lar a qualsevol altre lloc, igual que sant Ignasi. Però hi han vingut a raure (en tots dos casos amb intervenció femenina) i per tant ens els fem nostres.
Pronosticar és arriscat, especialment sobre el futur, però tot apunta que el prelat penedit ja ha tancat el cicle a l’aparador dels famosos, en el que va entrar a contracor pels errors de comunicació tant d’ell mateix com de la institució eclesial. La qual, naturalment, ha desaprofitat una ocasió immillorable per fer-se preguntes importants sobre la manca de pastors i la minva del ramat. Ja s’ho trobaran. Al Xavier i a la Sílvia, pau, salut i prosperitat.
