L’obsessió de parcel·lar el territori i establir-hi unes línies –imaginàries i/o físiques– que en marquin la «propietat» d’una comunitat i la diferenciï, a vegades artificialment, de la del costat recula a l’antiguitat. De fet, tot va lligat a la necessitat de control d’aquest espai geogràfic que no sempre respon a criteris pròpiament geogràfics. I per això sovint aquestes s’han anat movent a partir de conflictes bèl·lics atiats pels dirigents de cada moment creant unes estructures estatals impermeables i feixugues.
Igualment, les administracions han tingut l’obsessió també del control de la població, de manera que als darrers cent anys s’han fet indispensables tota mena de documents i normatives que limiten o entorpeixen la lliure circulació de persones arreu del món. Així, s’han inventat nacionalitats legals o administratives, passaports, salconduits, permisos de residència, etc. I tot plegat ens ho han venut com una garantia quan, en realitat és sovint, una mesura restrictiva.
De fet, al nostre planeta hi ha hagut innombrables moviments i canvis a les línies frontereres, tot i que sempre ens expliquen que aquestes són immutables… fins que deixen de ser-ho! Vicent Partal, periodista, segurament un dels analistes polítics més ben informats i amb criteri, acaba de publicar un llibre molt interessant en aquest sentit: Fronteres. Aquelles línies que algú ha dibuixat sobre el mapa (ed. Comanegra). Ens mostra amb claredat que són pures invencions humanes, gens naturals perquè la seva permeabilitat és un fet inqüestionable. Descriu i comenta una trentena llarga de punts fronteres, amb les seves característiques particulars i ens alliçona sobre aquesta realitat tan relativa.
Ben mirat, tot plegat és fruit de la diversa successió d’imperis que han nascut i han mort al llarg i ample de la història de la humanitat. Avui formalment cap estat es reconeix imperi com a tal, però tots sabem que n’hi ha i que tenen una influència sobre tots nosaltres. Un magnífic assaig de Samir Puir, El legado de los imperios. Cómo los imperios han dado forma al mundo, editat per Almuzara, ens demostra amb claredat com tot gira al voltant de l’esperit imperial dels diversos països expansius o d’individus oligarques. Sense ser-ne ben conscients, els ciutadans d’aquest món ens veiem arrossegats sempre per conflictes latents, guerres obertes, neteges ètniques, oligopolis de tota mena, interessos de la indústria armamentística global, violència fruit de conquestes, etc. Amb un discurs que classifica els pobles entre bons i dolents. Tothom és formalment partidari de la pau, però no hi ha hagut mai al planeta terra un moment en què no hi hagi algú alçat en armes per qüestions territorials. I així anem…
