Un amic compatriota, convidat a casa i desitjós d’aprendre el català, em va donar una mala notícia:
–Em sap greu, he trencat el teu rellotge (I’m sorry, I broke your clock).
–Bé, no passa res –li vaig contestar–, més mal fa una pedregada seca, però si ho vols dir millor digues T’he trencat el rellotge. La partícula pronominal s’anteposa al verb per a expressar la possessió.
–Ah! –va fer– elegantíssim!
El dia següent tenia una altra mala nova:
–Em sap greu, «m’he perdut les claus» (I’m sorry, I’ve lost my keys).
–Doble falta! –el vaig esbroncar–. Primer, perquè haurem de canviar els panys (We’ll have to have our locks changed) i encara pitjor, no pots fer servir el datiu possessiu si el verb és pronominal. Mira: perdre = lose lost lost però perdre’s = get lost. Exemple: M’he perdut = I’ve got (Am. gotten) lost.
I semblantment: amoïnar = worry; amoïnar-se = get worried. Exemple: S’amoïnaria = She would get worried.
avorrir = bore; avorrir-se = get bored. Exemple: Es va avorrir = He got bored.
I el títol? Us esteu confonent?
