Superlliga: pros i contres de la competició que ja té llum verda a la UEFA

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) atorga, d'entrada, dos beneficis substancials als clubs de la Superlliga europea de futbol i, especialment al FC Barcelona i Reial Madrid, els únics dels 12 integrants que es mantenen públicament ferms en el propòsit de promoure-la. D'una banda, evita que lligues professionals i UEFA puguin sancionar-los de cap manera, sigui amb la pèrdua de punts en les competicions nacionals, sigui amb la prohibició de participar en els tornejos europeus, com se'ls havia amenaçat en un principi. I d'altra banda, els situa en una posició de força per a millorar, si fos el cas, tant la seva participació en la presa de decisions en aspectes com el calendari i el format dels campionats com en el repartiment de beneficis generats.

Quant a la instauració de la Superlliga anunciada l'abril del 2021 per dotze equips europeus, als quals s'havien d'afegir dos alemanys i un de francès com a fundadors, els beneficis que obtindrien els vint clubs participants són diversos i atractius per als promotors.

Econòmics

En el moment en el qual es va anunciar la creació de la Superlliga, els promotors van explicar que, amb només participar en la competició, els quinze clubs fundadors podrien rebre al voltant de 350 milions d'euros. El projecte comptaria amb el finançament del banc nord-americà JP Morgan Chase. A més, optarien a un millor i repartiment més gran dels ingressos televisius i publicitaris. En va concretar, es va parlar que el 32.5% es repartiria a parts iguals entre els quinze fundadors i un altre 32,5% entre els vint participants. Un altre 20%, en funció de la classificació. I el 15% restant, es destinaria a accions de màrqueting de la pròpia competició.

Estabilitat financera

Els quinze clubs fundadors tindrien garantida la seva participació durant un període de temps que, no obstant això, no va quedar especificat si seria permanent o condicionat al compliment, durant un nombre d'anys determinats, tal com es va programar en els primers anys de l'Eurolliga de bàsquet. Es tractava d'una competició semitancada. De manera que els clubs fundadors, veurien augmentats els seus ingressos i, alhora, obtindrien la seguretat de tenir-los durant un nombre d'anys suficients, garantir-se estabilitat financera i no dependre de la classificació en la lliga o l'eliminació prematura en les competicions europees.

Format i calendari

A l'abril del 2021, la Superlliga europea va anunciar una competició estructurada en dos grups de deu clubs jugant a casa i fora, amb els quatre primers de cada grup passant a uns quarts de final a doble partit, semifinals a doble partit i final a un només partit. Els partits es jugarien entre setmana i seria compatible amb les lligues domèstiques. Encara que amb el temps el format i l'estructura ha evolucionat, igual que ho ha fet el nombre d'equips que participarien en ella, els clubs fundadors tindran la potestat i la capacitat d'estructurar la competició en funció dels seus interessos i emmotllar-lo a les exigències del calendari, sobre el qual guanyaran capacitat d'incidència i podran condicionar els tornejos de UEFA i FIFA.

No obstant això, no tot són beneficis. Almenys no a curt termini. D'entrada, l'obstacle més gran que hauran de superar els clubs fundadors si volen tirar endavant el projecte és l'hostilitat de governs com el britànic o d'equips com el Bayern de Munic o el PSG, i de les aficions que ja en el seu moment van fer retrocedir, almenys públicament, als sis equips anglesos, amb el que es va arrossegar a Inter, Milà i Atlètic de Madrid. I l'oposició i les maniobres que mantindran, acrescudes si potser, per les lligues professionals, UEFA i FIFA per a evitar que més equips se sumin al projecte afavorit públicament en aquest moment pel FC Barcelona i Reial Madrid.

Res priva ja al futbol de seguir el camí iniciat a principis de segle pel bàsquet amb la creació de l'Eurolliga. De fet, el propòsit inicial dels seus promotors era, precisament, que el bàsquet fes de banc de proves per al futbol, ja que aquest era el seu principal objectiu. També llavors la FIBA es va oposar de manera radical, va amenaçar amb sancions i va aconseguir, en la primera temporada, que un bon nombre de clubs -grecs, russos i turcs, bàsicament- no se sumessin a l'Eurolliga. No obstant això, a diferència del que passa amb el futbol, l'Eurolliga va ser afavorida per les lligues professionals i no pels clubs en solitari.