Festa (fotre) a Manresa

Les festes de Nadal són dies de trobades familiars, algunes volgudes i desitjades, d’altres obligades i odiades, on al voltant d’una taula es menja, menja i menja i també es beu una mica més del compte. Dies que els petits van de bòlit a casa d’avis, tietes, pares i mares separats recollint una pila de regals, molts dels quals quedaran oblidats de seguida al fons d’un armari. Es recitaran nadales i farem una llista de bons propòsits. Dies de trobades i, entremig, la festa del 31, la de celebrar l’arribada de l’Any Nou. Una festa que, per tradició, no és tant de famílies com de colles d’amics. Aquell dia els garatges (qui en té, és clar) es converteixen en espais de xerinola, els restaurants i sales s’omplen de gent que aquella nit surt sí o sí amb els millors vestits. Nit de brilli-brilli per un tub. Més o menys tothom qui vol té alguna possibilitat de fer alguna cosa a la nostra ciutat. Bé, tothom no. Els nois i noies que es troben en la franja de 16 a 18 anys, una edat en què et trobes enmig de tot; no ets prou gran per anar segons on, però ja no ets tan petit com per estar ballant amb quarantons i cinquantons que et conviden a ballar una cançó de Perales o Boney M (la nit de Cap d’Any no és una nit per escoltar bona música, si no és que te la poses tu mateix).

Quina oferta hi ha per a adolescents a la nostra ciutat, Manresa? Doncs ras i curt, cap ni una. Res de res, un desert. Una nit on el millor és deixar el cotxe quiet, resulta que pares i mares no tenim més remei que sortir de la ciutat per tal que vagin a Navàs, Navarcles, Moià, Súria, Sant Vicenç de Castellet... només cito alguns pobles de la comarca que sí que tenen oferta. Mentre que a la capital del Bages (dir-ne de la Catalunya central ho trobo un pèl agosarat) no hi ha res de res, ni tan sols escoltar les campanades a sota la Seu. Tot plegat, ben trist i un reflex que a aquesta ciutat li manquen moltes coses, massa, de vegades. No soc empresària, però ja m’imagino que no deu ser molt rendible acollir aquest col·lectiu que no té euros, o ben pocs, i que no pot ni té per què consumir alcohol, i una festa venent aigües i refrescos no deu ser gaire rendible. Suposo que els joves dels pobles del nostre voltant deuen tenir una situació similar i ho resolen deixant entrar també els que ja tenen la majoria d’edat, amb el que això implica de control i gestió. Manresa no sembla capaç de pensar res, d’imaginar, de construir una oferta plausible, ni des del sector públic ni el privat. Estaria bé que, com a mínim, hi hagués alguna flota d’autobusos per tal de facilitar una mobilitat segura.

De fet, ens costa molt pensar en la joventut, prou feina hi ha en pensar en el món dels adults, en les persones grans, en viure, viure i viure com si no hi hagués un final. Però darrere nostre també hi ha persones, noies i nois que necessiten els seus espais, a qui hem de visibilitzar, cedir una part de la ciutat que també hauria de ser seva. Preferim que els pobles del voltant els acollin, tot estalviant-nos problemes i complicacions (assegurances, Policia Local, sorolls, queixes del veïnat).

No passa res: malgrat que no els fem gaire cas com a ciutat, de ben segur que d’idees i de propostes no els en falten. Els pares i mares ja farem de transportistes. Això sí, amb molt brilli-brilli i una mica emprenyats.