Cristians perseguits

L’1 d’abril de 1933, els nazis van pintar l’estrella de David i la paraula «jueu» als comerços dels jueus d’Alemanya i el juliol de 2014, els jihadistes d’Iraq van pintar en roig l’equivalent a la lletra «N», de natzarè o cristià, a les cases dels cristians de Mosul.

Davant la indiferència i el silenci d’Occident, s’estan eliminant, en ple segle XXI, els cristians d’Iraq, presents en aquest país des dels inicis del cristianisme, molt abans que s’hi establissin els musulmans. Més de 100.000 cristians han estat desposseïts dels seus béns i expulsats del Califat Islàmic. Cristians que han estat crucificats o decapitats. Cristians que són abandonats al desert, sense aigua ni aliments, perquè acaben morint de set i de fam, mentre Europa calla.

Del milió i mig de cristians que hi havia a Iraq el 2003, quan el «Trio de les Azores» va atacar aquest país (amb la mentida de l’existència d’armes de destrucció massives), els cristians han quedat reduïts a menys de 400.000.

Cal que sapiguem que l‘any 2023, 4.998 cristians van ser assassinats, dels quals, 4.118 moriren a Nigèria i que un de cada set cristians és perseguit i per això, més de 365 milions de cristians s’enfronten a alts nivells de discriminació i de persecució, segons la Llista Mundial de Persecució. A més, durant l’any passat, 14.766 llocs de culte van ser destruïts.

Corea del Nord ocupa el primer lloc d’aquest macabre rànquing de persecució severa, seguida de Somàlia, Líbia, Eritrea, Iemen, Nigèria, Pakistan, Iran i Afganistan.

És una vergonya que estiguem assistint al genocidi de cristians davant el silenci del Món civilitzat i davant el silenci dels partits polítics i de la societat civil, com ha denunciat el papa Francesc.

El P. Manel Nin, monjo de Montserrat i exarca per als catòlics de tradició bizantina de Grècia, va escriure l’article: El martiri de la indiferència, on es feia ressò de la crida angoixada del Patriarca Siri Catòlic, Josep III Younan, que denunciava la destrucció d’esglésies, seus episcopals, parròquies. El Patriarca Josep deia: «El nostre arquebisbat a Mosul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que si no es converteixen a l’Islam, tots els cristians seran morts».

Malgrat que la Declaració Universal dels Drets Humans defensa el dret a la vida i a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, dissortadament, al segle XXI aquests drets són conculcats i les minories cristianes dels països de majoria musulmana es veuen perseguides o expulsades.

I amb aquesta massacre contra els cristians, on és la veu d’Europa? Només el silenci. Som molts els qui ens sorprenem d’un món «civilitzat» que calla davant d’aquests assassinats. On són les manifestacions de protesta? Per què no hi ha una denúncia pública davant d’aquests atemptats contra els cristians?

Com ha dit el papa Francesc, l’horror dels assassinats clama contra el silenci d’aquells que no fan res per evitar la mort dels justos.