Opinió | TRIBUNA

«La llengua dels valencians»

Aquest era el títol del dictamen que, el 1975 van donar a conèixer els membres de la Real Academia Española i els de la Real Academia de la Historia.

Ara que el govern de la Generalitat del País Valencià, irracionalment i sense cap fonament científic, torna a atacar la unitat de la nostra llengua, vull recordar els fragments més importants d’aquell informe.

En el seu text, els membres de l’Academia Española i els de l’Academia de la Historia, s’estranyaven de «la controversia en la prensa valenciana» (i tots sabem a quin diari del Cap i Casal es referia aquest informe), «sobre l’origen de la llengua parlada en la major part de les comarques del País Valencià», un afer, deien els acadèmics, «científicament aclarit des de fa anys». Per això els membres de la RAE i els de la RAH, afirmaven: «Desitgem expressar, d’acord amb tots els estudis de les llengües romàniques, que el ‘valencià’ és una variant dialectal del català». Així de clar i de rotund!

Als membres de la RAE i de la RAH (com també actualment a tots els estudiosos de la llengua), els causava «sorpresa veure aquest fet posat públicament en dubte i fins i tot asprament impugnat per persones que clarament utilitzen els seus propis prejudicis com a font d’autoritat científica, mentre pretenen ridiculitzar i fins i tot insultar a personalitats que, per la seva sencera labor, mereixen el respecte de tots i en primer lloc el nostre».

El dictamen continuava així: «Després d’aquestes posicions negatives s’oculten consideracions i propòsits que en res es relacionen amb la veritat d’un fet prou clar per a la filologia i per a la història». I és que, «és culturalment aberrant tot intent (com el que contemplem), de desmembrar el País Valencià de la comunitat idiomàtica i cultural catalana per la qual, com a escriptors i intel·lectuals espanyols, no tenim sinó respecte i admiració, dins de la qual, el País Valencià ha tingut i té un lloc tan rellevant».

L’informe no el signava un torero que ara fa de conseller de Cultura, sinó els acadèmics Dámaso Alonso, president de la Real Academia de la Lengua i Jesús Pabón, president de la Real Academia de la Historia, a més dels escriptors Emilio Alarcos, Vicente Aleixandre, Alonso Zamora, Fernando Lázaro, Salvador de Madariaga, Pedro Laín Entralgo, Jose M. Pemán, Miguel Delibes, Antonio Buero Vallejo, Luis Rosales, Miquel Batllori i Camilo José Cela, entre d’altres. Uns dies després, el cardenal Tarancon, membre de la Real Academia de la Historia, escrivia: «Signo amb molt de gust el document presentat pels meus companys d’Acadèmia. No comprenc com es pot defensar la postura contrària».

El president de la Generalitat del País Valencià i els seus consellers (sobretot el conseller torero), fan el ridícul atiant el secessionisme lingüístic. El mateix ridícul que si defensessin que la terra és plana o neguessin la llei de la gravetat. Que tot podria ser en un govern d’analfabets, que menyspreen la nostra llengua.