Katherine Heigl i Shonda Rhimes

Que hi hagi dones amb problemes professionals per culpa de la prepotència masclista, del patriarcat, del mansplaining... ja hi estem avesats. Que el problema sigui entre dones (ara recordo la denúncia d’Aina Clotet a Leticia Dolera per no voler-la per estar embarassada) ja no és tan freqüent, però passa.

La situació i relació de la Katherine respecte a Shonda és la mateixa: actriu i directora.

Shonda Rhimes és productora i guionista de televisió nord-americana i una de les dones més riques d’Amèrica. Un dels seus grans èxits va ser Anatomia de Grey. I més recentment la popular sèrie Els Bridgerton.

El drama mèdic va durar disset temporades i va tenir molts premis. L’actriu Katherine Heigl, no la protagonista, però una de les principals actrius, va ser retirada de la sèrie, per Shonda Rhimes, la directora, en començar la sisena temporada. Algun mitjà ha dit que va ser per problemes familiars. Però no és la veritat. I Katherine, passats tretze anys, l’estiu passat, va acabar explicant-la. Ella havia fet unes declaracions que no havien agradat gens al seu entorn. I mentre Shonda l’acomiadava, altres li feien vores.

Ella era un personatge de ficció molt estimat per la seva superació personal: provenia d’una família vulnerable, però, treballant molt, va aconseguir el seu somni d’arribar a ser metgessa. I Shonda el va eliminar.

Com a actriu, ella i la protagonista, Ellen Pompeo, van posar sobre la taula l’ambient tòxic que hi havia durant els rodatges. Així com les situacions d’estrès i ansietat i la falta d’expressió en llibertat. Però ella sola va afegir-hi que els guions responien al negoci i no a la creativitat; que es treballava per guanyar audiència. El 2007 va rebre un Emmy pel seu paper, però el 2008 no va voler presentar-s’hi perquè va considerar que el material amb el qual havia treballat a la ficció «no es mereixia el premi». També va denunciar que trobava cruel i malvat haver de treballar disset hores seguides per treure un capítol. Al darrere de la intransigència i de l’estratègia, Shonda Rhimes. I va fulminar-la de la sèrie.

Poc temps després, Katherine, va opinar en veu alta que la pel·lícula que havia protagonitzat, Embolic compromés, era una mica sexista perquè pintava les dones com a harpies sense humor i els homes com a éssers adorables i amants de la diversió. Si aquest plantejament no és sexista vol dir que, en educació, encara hem d’anar molt més endarrere.

Shonda i l’entorn ja es van encarregar de crear-li un perfil d’actriu problemàtica. Quan aquest estiu ella va fer les declaracions va reconèixer que els seus comentaris no havien agradat, però no calia que l’haguessin titllat de «desagraïda, difícil i poc professional».

A Katherine li sap greu no haver pogut refer la relació amb Shonda.

I és que dir la veritat, ser honesta i conseqüent pot acabar amb la carrera professional de qualsevol actriu o actor. Però ser dona i que t’enfonsi la carrera professional una altra dona, ho trobo profundament deplorable.