No normalitzem un genocidi

Al camp de refugiats de Gaza i tota Palestina no hi ha guerra sinó una Nakba (desastre) perpetua, per dir-ho clar una neteja ètnica i genocidi. A Gaza els franctiradors de les Forces de Defensa d’Israel disparen contra qualsevol, també nens palestins, de vegades de mesos, apuntant al cap o l’abdomen. Potser a vegades aquests nens són afortunats, ja que solen morir a l’acte. Molts altres agonitzen sota la runa o en hospitals sense analgèsics ni res que pugui calmar el dolor. Els metges de les diferents organitzacions han relatat que molts arriben amb gravíssimes cremades, amb dolors insuportables per qualsevol ser humà. S’han realitzat amputacions d’urgència a l’alçada de l’engonal en nens ferits, sense poder fer servir cap anestèsic per l’inhumà bloqueig Israelià.

Fa temps que crec que al fanàtic Netanyahu no el preocupen els ostatges de Hamàs. La intel·ligència israeliana ja havia rebut advertiments sobre la imminència d’un atac contra el batalló Gaza i els Kibutz situats a pocs quilòmetres de la Franja per les repetitives provocacions israelianes a tot el territori palestí. Tot i això, no es va fer res, potser perquè representava l’oportunitat de posar en marxa la seva «Solució Final al que denominen problema palestí».

La violència i l’horror és a l’ADN d’aquest projecte colonial anomenat Israel. I la mort d’uns hostatges li pot semblar un preu raonable a canvi de destruir Gaza. Israel no és una creació del judaisme, sinó del sionisme, una ideologia supremacista. Disparar al cap dels nens palestins forma part de la seva lògica criminal. Igual que als nens jueus exterminats durant la Shoah a l’holocaust, representen la possibilitat d’un futur que es vol frustrar. Ja ningú amb sentit comú i un mínim d’humanitat es creu que criticar els crims i el genocidi del govern de Netanyahu constitueixi un gest d’antisemitisme i més quan els Palestins són semites. Tampoc no és creïble que Netanyahu sigui l’únic responsable. Com Hitler, compta amb el suport d’una bona part de la societat israeliana que viu el dia a dia bombardejat per diferents mitjans tant polítics com religiosos amb un relat i un rentat de cap fanàtic i que viu l’agressió contra Gaza des d’una deshumanització i normalitat malaltissa.

Ja han mort uns 50.000 palestins, ja que cal comptar els cadàvers sepultats per la runa i als executats que van sortint aquests dies a les diferents fosses, 15.000 eren menors. Aquest genocidi no hauria estat possible sense les armes proporcionades pels EUA, «el principal proveïdor de violència al món», segons paraules de Martin Luther King. La responsabilitat de la UE no és menor, ja que els seus països membres també venen armes a Israel i passaran a la història amb la mateixa complicitat i vergonya que pugui tenir els EUA. Tampoc oblidem les diferents empreses i lobbies que s’estan enriquint i presten diferents serveis al lobby armamentista israelià i col·laborant en el robatori de terres de Palestina. Amb tot això qui es pot creure les lleis internacionals?

L’ONU que no ha parat de donar advertiments d’aplicar resolucions d’obligat compliment, no li fan cas i a més el govern d’Israel es permet el luxe d’amenaçar a diferents membres. Diferents governs occidentals trepitgen impunement els drets humans reprimint les manifestacions per la pau i la defensa a viure i a existir del poble palestí. És per això que l’esperança ja només pot venir de les protestes i moviments ciutadans. És una esperança que a vegades pot semblar feble i amb escàs poder, però és l’única cosa que ens queda i que ha demostrat en les diferents lluites en la defensa dels drets humans que es pot guanyar, per això, és urgent i necessària i s’ha de recolzar amb totes les eines al nostre abast, concentracions de protesta, manifestacions, recollides de signatures, mocions als ajuntaments i com no, les acampades universitàries que s’estenen per tot arreu. Perquè avui i més que mai la defensa del poble palestí és defensar la causa de la humanitat. Com humanitat no podem consentir que ens vulguin normalitzar els genocidis.