Qui ha mort Rodalies?

Dir que la culpa del caos de rodalies és dels lladregots de coure, de les màfies marselleses, o de l’augment de la delinqüència per la creixent immigració descontrolada; és com dir que els grafiters són els culpables que a Catalunya, Renfe faci el fàstic que fa.

Sabem que reparar la desfeta pel robatori de coure, la nit abans de la jornada electoral, costarà quinze milions i un parell de mesos en tornar a la normalitat; però ningú ha avaluat les pèrdues materials i emocionals de milers de persones a qui els han matat el dia a dia, privant-los de gaudir d’uns serveis bàsics perquè una cosa tan senzilla com anar a treballar, no es converteixi en un calvari. Si una administració no pot garantir el funcionament d’una xarxa de trens, no és una mala administració, és un col·lectiu d’inútils que mereixerien estar acomiadats i inhabilitats per exercir qualsevol tasca pública de responsabilitat; des del ministre fins el darrer dels càrrecs institucionals de tots els despatxos implicats, haurien de ser cagant a la via, per dir-ho en argot ferroviari.

Salvant les distàncies i el glamur entre la R4 i la mítica línia de París a Istanbul, això de rodalies és un crim per gràcia i obra de molts culpables, com el de l’Orient Express narrat per l’Agatha Christie, però, en aquest cas i lluny de la ficció, amb poca-soltes ben reals que han estat apunyalant una infraestructura pública durant anys i anys, fins a deixar-nos una víctima en estat de descomposició i difícilment recuperable. No és el crim de quatre lladregots indocumentats, ha estat la manca d’inversió dels governs espanyols de les darreres legislatures, la incompetència dels responsables d’ADIF, la inexistent seguretat per protegir instal·lacions bàsiques, el mínim manteniment de la xarxa durant vàries dècades; la poca traça dels cossos de seguretat per detectar el robatori d’un material que no es porta a la butxaca, afegit a la incapacitat de localitzar i desmuntar una xarxa de delinqüents que trafica amb coure; i uns polítics catalans que durant el llarg historial de robatoris -no de coure, de diners que han passat a engruixir les arques del regne- han permès l’espoli i han tolerat la degradació, acceptant que el furt a Catalunya es convertís en un esport nacional; aquestes són les punyalades que han matat rodalies.

Ara ho volen diluir enmig d’un panorama polític inquietant, els amoïna superar la crisi i garantir la governabilitat; els deu preocupar a ells perquè a nosaltres, veient el desgraciat procés de rodalies i com tenim les grans infraestructures del país, el que ens alarma és certificar que ningú ha governat amb un mínim de coherència i eficàcia des de fa molt temps. Per fer descarrilar el país amb aquests desgoverns, no calen segons quins governs.