Un soroll eixordador

Les eleccions ja són història, bona part dels indecisos van inhibir-se, els resultats continuen mostrant un Parlament fragmentat i el soroll es manté eixordador. Res de nou. El dia que Pere Aragonès va anunciar la convocatòria electoral ja sabíem que el Parlament continuaria essent un trencadís difícil de compondre i que caldrien pactes entre partits amb poques afinitats.

Els resultats van certificar la pèrdua de la majoria absoluta dels independentistes, com era d’esperar. S’han passat tres anys malbaratant la majoria que els van donar les urnes el 2021 i la desmotivació d’una part del seu electorat es veia força clara.

Salvador Illa, l’autèntic guanyador d’aquestes eleccions, sap que l’èxit obtingut es deu a la seva moderació i al fet d’haver captat vots que fugien del radicalisme i l’estil xaró de Ciutadans. Però també és conscient de les dificultats que tindrà per pactar amb ERC, que prou feina té en llepar-se les ferides després de la patacada electoral, i amb els Comuns amb els qui tenen serioses discrepàncies sobre el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport o la B-40.

L’efecte Puigdemont no ha estat suficient perquè Junts fos el partit més votat, però l’expresident manté la seva candidatura a ser investit. Tampoc ho tindrà fàcil; li calen aliats entre l’independentisme i l’abstenció del PSC.

Però el país necessita una majoria estable. Els polítics saben que ha arribat el moment de vertebrar una majoria sòlida, perquè la interinitat fins a unes noves eleccions seria el pitjor escenari per a un país que fa massa temps que viu sacsejat per turbulències de tota mena.