Combat a les xarxes socials

A l’esquerra, un usuari comú. A la dreta, l’incansable hater. Ambdós oponents lluiten en un ring anomenat xarxes socials, on impera l’hostilitat. Com si es tractés d’un combat de boxa, la pugna entre per establir els límits de la llibertat d’expressió confronta els internautes. Aquest és el panorama que actualment impera a aplicacions com X (abans Twitter), TikTok, Instagram o Facebook, on la toxicitat s’ha convertit en un element ja pràcticament impossible d’erradicar.

A les xarxes socials hi ha una espècie d’usuari que, prop d’extingir-se, es multiplica. Parlo d’aquest tipus d’internauta, sovint anònim, que adopta un rol autoimposat de crític sense escrúpols. Per il·lustrar-lo, poden pensar en el típic membre de jurat d’un talent show que sempre du la contrària a la resta, fins i tot quan sap que no té raó, però força el seu paper per mantenir-se en la línia d’antagonista.

Recentment, he observat el comportament d’aquestes persones en diverses publicacions de coneguts. Aprofiten els continguts d’un desconegut -és més fàcil criticar algú quan no saps qui és-, i hi deixen un comentari bel·ligerant. Sempre des d’una superioritat supèrflua, mai des de la crítica constructiva. El seu parer és l’únic vàlid i respectable, sigui sobre el tema que sigui. Qüestionen la veracitat de l’argumentari del creador en qüestió imposant la seva opinió inamovible basada en idees gens sòlides i que solen fregar la ridiculesa. L’única finalitat de tot plegat: demostrar que tenen la raó i qüestionar qualsevol persona que tinguin al davant - digitalment parlant-.

És cert que, quan publiques un vídeo, una foto o un missatge, t’exposes a ser objecte de debat. Però, personalment, sempre he estat d’acord amb la idea que la llibertat d’expressió pròpia acaba on comença la de l’altre. És a dir, opinar és fonamental, però sempre que no trepitgi la línia hostil que dinamita la llibertat dels altres. Desgraciadament, aquesta forma de comportar-se a les xarxes, difícilment desapareixerà en un context en què refugiar sota l’anonimat és tan fàcil.

Lamentablement vivim en un moment marcat per l’auge de les notícies falses i la posteritat, que es difonen com la pólvora a les xarxes i contribueixen a la normalització del discurs de l’odi. I són molts els usuaris qui aprofiten aquest moment per carregar contra desconeguts sense cap mena de filtre. Hauríem de començar a respectar-nos més. Seríem més feliços.