Uns altres números

El procés és mort. No va ser diumenge dia 12, ho havia fet com a mínim fa tres anys, però si és cert que el dia 12 els forenses van expedir el certificat de defunció. També és cert que queden alguns claus per clavar al taüt, els dos més grossos corresponen als dos líders polítics dels dos grans partits independentistes que no saben veure que el seu temps ha passat.

Que hagi mort el procés no vol dir que hagi mort l’independentisme, al contrari l’independentisme li queda molta vida. El procés va servir perquè l’independentisme que era un moviment minoritari passes a ser molt majoritari, quasi exclusiu, dins el món nacionalista, i així continua en el dia d’avui.

El que va passar el dia 12 és que el nacionalisme va deixar de ser majoritari a Catalunya per primera vegada en 40 anys. Aquesta és una dada molt rellevant per entendre el que està passant al país en els últims anys. Els ciutadans, ara independentistes, estan cansats, se senten enganyats perquè els havien promès que tot seria molt fàcil i de fa un temps s’adonen que la independència ells no la veuran.

Si mirem els resultats del dia 12 des del punt de vista històric ens emportarem alguna sorpresa que ens donarà la magnitud real de la tragèdia. Si comparem els resultants de Junts amb el que havia estat el camp de la centredreta nacionalista, Convergència, veurem que han passat d’una mitjana històrica d’1.039.000 vots a 674.000. Compte 365.000 de potencials votants de Junts no ho han fet, només ha estat capaç d’atraure aquells més convençuts i aquells que la veuen com l’opció que més molesta a Madrid, i compte, aquests últims, votants a la contra, són votants molt volàtils que no necessàriament corresponen al seu camp ideològic. Per l’altre costat el que se suposa el gran perdedor, tot i la davallada de 182.000 votants respecte a les últimes eleccions, que varen suposar el seu màxim històric, té un saldo positiu de 77.000 respecte a la seva sèrie històrica, de 350.000 ha passat a 427.000. L’avantatge és que aquesta sí que és la seva base real sobre la qual cal que treballin.

Vistos els números, que li cal a l’independentisme per tornar a ser tan majoritari com ho havia estat el nacionalisme en el passat? Bàsicament, treure’s de sobre la capa de radicalitat. La part central de la societat catalana, no vol més aventures, almenys per uns quants anys. La unilateralitat, el referèndum d’autodeterminació són vistos avui com a propostes radicals que dificulten la convivència.

El PSC que va saber llegir molt bé la nova situació s’ha quedat sol, sense ningú, que li faci ombra, amb el cos central de la societat que ha votat Illa perquè li transmet serietat. Això explica que el camp socialista s’hagi eixamplat en 112.000 vots respecte a la seva mitjana històrica. De 760.000 a passat a 872.000. Podrà mantenir o ampliar el PSC aquesta centralitat? Sens dubte tot depèn del comportament de tot el tauler polític, però tot indica que els socialistes tenen camp per córrer mentre els nacionalistes no canviïn. n