Merryweather

Merryweather. Així es diu la nova tipografia del diari pel que fa al cos de la lletra (als títols és la Fira Sans), després del darrer canvi de disseny estrenat aquesta setmana. La va crear Eben Sorkin, un dissenyador i editor tipogràfic establert a Boston que té una companyia que, fent honor a la feina a la qual es dedica, obre la seva pàgina web amb l’anunci, mitjançant unes lletres a cos mil, que el llançament de la tipografia Sorkin, que s’està desenvolupant fa més de dotze anys, es troba, per fi, en camí. Sobre la lletra que vostè, lector, està llegint ara mateix, Sorkin en diu, en una pàgina dedicada a aquesta tipografia, que va ser dissenyada abans que arribessin les pantalles d’alta resolució per a telèfons i portàtils. La Merryweather és justament una font de la família sans-serif que es va fer pensant en fer agradable la lectura a les pàgines web. També hi respon dubtes i peticions que li envien diverses persones, inclosa un estudiant de disseny gràfic de Barcelona que ha de fer un projecte final sobre una mostra tipogràfica i ha escollit la font Merryweather.

La primera varietat de tipografia de la història va ser la usada per Johannes Gutenberg, l’inventor de la impremta. Va ser la Blackletter, també coneguda com Gothic, Fraktur i Old English. És una tipografia molt reconeixible pel contrast del gruix en les lletres. La tipografia més usada és l’Helvetica, i, la més fàcil de llegir, l’Arial, seguida per l’Helvetica, la Georgia, la Merryweather i, en cinquena posició, la Montserrat. En aquest cas, la creadora va ser la dissenyadora gràfica argentina Julieta Ulanovsky, que la va llençar el 2011, i que es va inspirar en els cartells i marquesines de la primera meitat del segle xx que guarnien els carrers d’un barri de Buenos Aires anomenat Montserrat.

En el servei de distribució de fonts tipogràfiques propietat de Google, una de les plataformes de fonts més popular per a dissenyadors i desenvolupadors de web de tot el món, la Montserrat és una de les més populars, precedida per Roboto, Open Sans i Lato. Les Comic Sans, Ecofont, Souvenir, Gill Sans Light Shadowed, Brush Script, Papyrus, Neuland Inline i Ransom Note, es consideren com les pitjors.

Irene Merryweather, també coneguda com la Cronista, es un personatge de ficció dels còmics publicats per Marvel; una ex reportera que fa d’amiga i confident del superheroi Cable. Potser Sorkin es va inspirar en ella per dissenyar la seva (la nostra) Merryweather.