A Itàlia sopen tard

Tortura ahir pels analistes polítics a les televisions: tres hores comentant sondejos tot esperant els resultats fins a les onze. Impossible anar a dormir d’hora. Calia esperar el tancament d’urnes a Itàlia.

L’extrema dreta ja és aquí de debò i la història parlarà d’aquesta contesa. En primera posició a França amb caiguda de govern i eleccions a finals de mes. Segons a Alemanya, tercers a Espanya i cinquens a Catalunya. Cau també el govern de Bèlgica. Aquest és el marcador en la tria dels europeus. 

A Catalunya els socialistes obtenen quasi més vots que els dos partits sobiranistes sumats. La matemàtiques son objectives i crues. Malgrat això, tothom dirà que ha guanyat. Identificaran als perdedors per les seves paraules quan parlin de l’abstenció com a perjudici propi. Seran aquests. A Catalunya ha estat bestial: només va votar el 43% del cens. És una esmena a la totalitat per a totes les candidatures. Cañas fora, entra Asens i Comín es queda sol. Molina tornarà a fer el temps a TV3 una o dues temporades. La seva participació política pot quedar en un salt en paracaigudes al cel del Bages i cap a la banqueta.

Sant Jaume de Frontanyà és un laboratori. Vox manté tres vots dels cinc del 12-M. Alvise en treu un. Hi pujaré.