Els descomptes de l’autopista costen a la Generalitat uns 24 milions anuals

Els descomptes de l’autopista Terrassa-Manresa (C-16) estan suposant per a la Generalitat un cost d’uns 24 milions d’euros anuals, si agafem com a referència el període que arrenca des del 2016 (quan s’hi van afegir les noves bonificacions, que s’han anat modificant en anys posteriors). És a dir, és la mitjana de l’import que el govern català ha de satisfer a la concessionària, Autema, per compensar la part anual que aquesta no ingressa directament a barrera pel preu íntegra del peatge (perquè per a l’usuari està rebaixat). Compensació que és variable perquè depèn del nombre de vehicles (en aquest cas els de classe II, turismes, que són els que inclou la bonificació) que hi acaben passant i que compleixen els requisits per ser bonificats.

De fet, segons dades a les quals ha tingut accés Regió7 (sense les de l’últim any), aquestes compensacions han oscil·lat en aquest període entre els 20 milions del 2020, que va ser la xifra més baixa per l’impacte que van tenir en el trànsit les restriccions de mobilitat per la pandèmia, fins a superar en una ocasió els 30 milions d’euros, el 2019.

Precisament, en l’acte reivindicatiu -amb tall de carretera inclòs- que dissabte passat van convocar al tram de Castellbell la Plataforma No Més Morts a la C-55 i la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa es va llegir un manifest que, entre altres punts, lamentava i denunciava que «segons les dades de què disposem, entre els anys 2007 i 2022 se li ha lliurat [a Autema] dels nostres impostos 377,5 milions d’euros», en concepte de cobriment dels descomptes, xifra que també donaria com a resultat aquests aproximadament 24 milions d’euros de mitjana anual.

De fet, la mateixa plataforma, que té com a pilar fonamental la reivindicació de la transformació en autovia del tram sud de la C-55, va tornar a reclamar la recuperació dels projectes que la Generalitat va acabar de redactar el 2015 per fer possible aquest desdoblament des de la variant de Manresa fins a l’enllaç amb la carretera de Terrassa (C-58) a Castellbell. Projectes (estaven dividits en tres trams), l’execució dels quals es van quantificar en aquell moment en 115 milions d’euros i que, segons l’entitat, fent-ne una actualització ara se situaria al voltant dels 140 milions. Un preu que estaria molt per sota del cost pagat en compensacions pels descomptes al llarg d’aquests anys.

D’altra banda, l’any 2019, després que la justícia hagués validat el canvi en el règim de concessió de l’autopista Terrassa-Manresa que la Generalitat havia introduït el 2015, el Consell Comarcal del Bages va valorar que, sota els nous paràmetres, el cost d’un rescat d’aquesta via de pagament per part del govern català s’hauria reduït més del 50% (perquè les condicions eren molt diferents). De fet, l’ens comarcal va posar una xifra estimativa sobre la taula, d'acord amb un estudi propi, per a aquest possible rescat: 300 milions d’euros. A més a més, des que es va fer públic aquest càlcul (a principi del 2019), ja han passat quatre anys d’una concessió que finalitza el 2036.

El contracte programa inicial de la concessió establia que la Generalitat havia de pagar un tant per vehicle que passés per l'autopista segons una previsió de trànsit feta a l'inici que no s'havia complert pràcticament mai, i que beneficiava de manera molt important els interessos d'Autema. Aquest acord no preveia situacions com ara la crisi econòmica, que va suposar una davallada de trànsit molt important, i la Generalitat va anar pagant fins al 2015 per una previsió de pas de vehicles que quedava molt per sobre de la realitat. Per tant, el sistema que hi havia abans d'introduir les modificacions era absolutament garantista i afavoria els interessos de l'empresa concessionària, que a través del pagament de grans quantitats compensatòries per part de l'administració es va assegurar durant anys uns comptes de resultats extraordinàriament positius.

A partir del 2015, el departament de Territori va establir canvis en el règim de la concessió (per dir-ho d’una manera planera, es va passar a fer sobre un trànsit real, no sobre una previsió), i també en la política de descomptes per afavorir que trànsit de la col·lapsada C-55 passés a la C-16. Tot i que la concessionària ho va recórrer judicialment, diferents tribunals van anar donant la raó a la Generalitat i, per tant, validant el canvi.

Subscriu-te per seguir llegint