Blog 
PSICOLOGIA COACHING
RSS - Blog de Roser Claramunt

L'autor

Blog PSICOLOGIA COACHING - Roser Claramunt

Roser Claramunt

Com a psicòloga-coach i formadora, treballo la influència de les emocions en l'aprenentatge i el benestar, en la consecució dels objectius de millora que ens proposem, per arribar a ser protagonistes de la nostra vida. ...

Sobre aquest blog de Salut

En aquest bloc, compatirem reflexions i recursos relacionats amb el coaching personal, educatiu i empresarial, intel·ligència emocional i l'atenció plena (mindfulness).


Arxiu

  • 31
    Octubre
    2013

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    Què podem fer si volem fer canviar als altres?

     

    Hem de ser conscients que perquè algú canviï, és imprescindible que vulgui fer-ho. Que canviï l'altre no depèn de nosaltres, sinó de la voluntat de l'altra persona. Ningú pot forçar a ningú a canviar o aprendre, si l'altra persona no vol. Qualsevol procés de canvi, i per tant, d'aprenentatge, parteix de l'individu, per tant, només podem aconseguir-ho a través de la nostra consciència, voluntat, perseverança i esforç personal. I això, hem de tenir molt present tant quan vivim un procés d'aprenentatge o canvi nosaltres sols, com quan demanem acompanyament professional.

     

    Quan ens plantegem reiteradament canviar una altra personatenim 3 opcions: enfadar-nos i obsessionar-nos progressivament en el que no ens agrada d'ella, trencar la relació o bé, optar per un enfoc més constructiu, posant en pràctica alguns hàbits:

    1. Expressar suport incondicional. Compta amb mi, ja em diràs si decideixes fer-ho o necessites ajuda. No vaig a perseguir perquè ho facis.

    2. Acceptar l'altra persona tal com és.

    3. Acordar, pactar un camí intermitg, entre ambdues parts.

    4. Exterioritzar i compartir el que ens molesta que faci l'altra persona de forma assertiva i dir-li en què ens afecta, en primera persona. Parlar de què és el que fa, en comptes de com és. Hem de centrar-nos en els fets objectivables, no en interpretacions subjectives. No m'agrada que facis tal cosa .... versus ... Odi que sempre siguis així.

    5. Enfocar-nos en buscar solucions, no en el problema.

    6. Valorar-nos pel que som, no pel que és la parella / amistat, etc o com vol que siguem.

    7. Crear reforços positius i equitatius i ser més tolerants.

    8. Posar l'atenció en els aspectes positius de l'altra persona (essencial en la parella, i encara més, amb els fills o els alumnes), estimulant i potenciant els punts forts.

    9. Acceptar que la perfecció no existeix, que cada persona és diferent i que tots podem créixer, aprendre i canviar junts si ens ho proposem nosaltres mateixos de forma voluntària, com una forma d'evolucionar i transformar-nos.

    10. Actuar nosaltres mateixos com a model d'allò que volem canviar a l'altra persona. Com deia Mahatma Gandhi 'Sigues tu el canvi que vols veure al món'.

    11. Canviar nosaltres primer. Estretament relacionat amb el punt anterior, aquest és el nostre hàbit preferit, ja que són els nostres propis petits canvis els que generen altres canvis al nostre voltant. Provem i observem què passa. Descobrirem agradables sorpreses.

    12. Assumir que podem canviar. Dir 'no puc canviar, sóc així' és la postura còmoda. Mentre estiguem vius, podem canviar. L'important és decidir per on començar, posar-nos-hi i perseverar. Ningú ens garanteix que sembrar fins recollir els fruits sigui fàcil.

    Com a exemple ràpid, expliquen que una vegada, una mare va portar el seu fill de 6 anys a casa de Gandhi, i li va demanar que li demanés al seu fill que no mengés més sucre ja que era diabètic i arriscava la seva vida en fer-ho. Ja no feia cas a la seva mare. Gandhi li va dir: 'Em sap greu. Ara no puc fer-ho. Porti el seu fill d'aquí a 15 dies '. A les dues setmanes va tornar la dona amb el seu fill a casa de Gandhi. Gandhi va mirar al nen als ulls i li va dir: 'Noi, deixa de menjar sucre'. La mare, agraïda, li va preguntar: 'Per què em va demanar que el portés dues setmanes després? Això l'hi hauria pogut dir la primera vegada. Gandhi va respondre així: 'Fa quinze dies, jo menjava sucre'.

     

     

     

    Autora del text: Roser Claramunt, psicòloga-coach
    roserclaramunt@psigma.cat / roserclaramunt@kaizensingular.com
    Si t'ha agradat, fes un comentari, comparteix-lo o, si ho prefereixes, pots subsciure't al bloc Kaizen Singular

     

     

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook