Blog 
Psicologia
RSS - Blog de Glòria Ribas Serra

L'autor

Blog Psicologia - Glòria Ribas Serra

Glòria Ribas Serra

Glòria Ribas Serra (Cardona, 1954). Llicenciada en Psicologia Clínica i psicoterapeuta. M'agrada escriure articles relacionats amb aquesta temàtica.

Sobre aquest blog de Manresa

Articles de divulgació de la psicologia


Arxiu

  • 18
    Febrer
    2012

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    La memòria i les emocions

    Si la realitat és un procés en construcció, també ho podríem dir de la memòria. Una mateixa experiència pot ser viscuda i recordada de diverses maneres perquè cada vegada que recordem, no tornem a un passat intacte sinó que el reconstruïm des del present.

    La memòria és la capacitat del cervell de guardar informació i de recordar-la. En aquest procés hi participen diverses estructures i parts del cervell en el qual, les emocions hi influeixen de manera significativa.

    L’estat d’ànim és com un filtre a l’hora de seleccionar els records. Si estem tristos, és més probable que recordem fets que ens van causar dolor, alimentant així l’espiral de la tristesa, en canvi, quan estem alegres, és més probable que recordem moments feliços. Una situació futura que ens angoixa pot associar-se més fàcilment a situacions negatives del passat perquè la por les torna a activar.

    Depenent de la càrrega emocional que hi ha en una vivència, aquesta pot ser recordada més o menys. Hi ha fets que només ens han passat una sola vegada però que recordem sempre, solen ser records associats a emocions més intenses. En el cas de vivències altament negatives (traumàtiques) pot passar tot el contrari, és a dir, que siguin  eliminades del record, es tractaria d’una “memòria reprimida” que podria tornar a aparèixer o no, al cap del anys en ser evocada per un altre fet similar.

    A banda de la memòria explícita (conscient), hi ha una memòria implícita, inconscient i oculta que influeix sense adonar-nos en les nostres percepcions i pensaments de tal manera que la línia que separa realitat i ficció seria prima perquè en el record hi hauria una barreja de continguts reals i altres d’ imaginats, construïm històries subjectives buscant la coherència que no vol dir la veritat.

    Una vegada inscrit un fet en el nostre cervell, nosaltres li donaríem forma en recordar-lo des del moment present, entès així, el record seria un procés creatiu imperfecte i la memòria ens podria fer trampes perquè el que guarda són els efectes dels successos, el sentit que els hi donem, les emocions que sentim, si el record es tractés d’una rèplica ho seria d’una realitat subjectiva.

    Glòria Ribas Serra

    Bibliografia:

    “El taller de la memòria”. Juan Carlos López. Premi Europeu de Divulgació Científica. Sense fronteres. Edicions Bromera. Publicacions de la Universitat de València.

    “El cerebro nos engaña”. Francisco J. Rubia. Divulgación Ciencia. Ediciones Temas de Hoy, S.A. Booket.

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook