L’alegria és la consciència de la llibertat creadora
Jean-Paul Sartre
Acabo aquesta sèrie parlant de l’alegria. L’emoció que ens fa sentir satisfets i actius. Ens hi trobem bé. La seva expressió per excel•lència és el riure. Sol estar relacionada amb rebre una bona notícia, sentir-nos estimats, reconeguts, aconseguir alguna cosa que ens ha costat, gaudir de les petites coses, una trobada, un paisatge, una música, etc.
Els seus beneficis es noten en el reconfort de l’estat d’ànim. Redueix l’angoixa i la tristesa; augmenta l’energia i la creativitat; embelleix les coses i les persones.
Tret de moments en que les experiències vitals comporten sentir tristesa de manera natural, en el nostre dia a dia podem assajar actituds que ens reportin estar alegres fixant-nos més en les coses positives que en les negatives. L’alegria està feta d’un material altament sensible i delicat, i per això hem d’aprendre a defensar-la i preservar-la amb cura.
El seu origen llatí és laetitia i significa dilatació del cor, amplitud de l’ànim en oposició a l’encongiment.
Sembla ser que donar valor a les coses petites i adonar-nos del que tenim i no del que perdem ens ajuda a estar bé. No recordo on vaig sentir o llegir aquesta frase que m’acompanya sovint: “D’èxit en té el que aconsegueix el que vol, de feliç n’és el que està satisfet del que ha aconseguit”.
Acaparar molt i estar sobre estimulats no és sinònim de felicitat, més aviat es pot arribar a l’apatia i a la insatisfacció. Tenir més de tot no multiplica l’alegria. Tampoc l’eufòria i l’alegria desmesurada que ens condueix al histrionisme i a la fugida de la realitat.
Al llarg de la vida participem de fets meravellosos i fem coneixença de persones interessants, cal obrir els ulls per apreciar la seva bellesa i per tastar les possibilitats d’estimar-nos incondicionalment.
Acabo aquest article amb els següents versos del Mario Benedetti.
Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas
defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos
defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardíacos
de las endemias y las academias
defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y de los homicidas
de las vacaciones y el agobio
de la obligación de estar alegres
Defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa
defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría.
Bibliografia.-
“L’Ecologia emocional”
L’art de transformar positivament les emocions
Jaume Soler i M. Mercè Conangla
Amat editorial.
