Blog 
Psicologia
RSS - Blog de Glòria Ribas Serra

L'autor

Blog Psicologia - Glòria Ribas Serra

Glòria Ribas Serra

Glòria Ribas Serra (Cardona, 1954). Llicenciada en Psicologia Clínica i psicoterapeuta. M'agrada escriure articles relacionats amb aquesta temàtica.

Sobre aquest blog de Manresa

Articles de divulgació de la psicologia


Arxiu

  • 16
    Març
    2016

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Psicologia. Emocions

    Parlem de les emocions (5). L’alegria

    L’alegria és la consciència de la llibertat creadora
    Jean-Paul Sartre

    Acabo aquesta sèrie parlant de l’alegria. L’emoció que ens fa sentir satisfets i actius. Ens hi trobem bé. La seva expressió per excel•lència és el riure. Sol estar relacionada amb rebre una bona notícia, sentir-nos estimats, reconeguts, aconseguir alguna cosa que ens ha costat, gaudir de les petites coses, una trobada, un paisatge, una música, etc.

    Els seus beneficis es noten en el reconfort de l’estat d’ànim. Redueix l’angoixa i la tristesa; augmenta l’energia i la creativitat; embelleix les coses i les persones.

    Tret de moments en que les experiències vitals comporten sentir tristesa de manera natural, en el nostre dia a dia podem assajar actituds que ens reportin estar alegres fixant-nos més en les coses positives que en les negatives. L’alegria està feta d’un material altament sensible i delicat, i per això hem d’aprendre a defensar-la i preservar-la amb cura.

    El seu origen llatí és laetitia i significa dilatació del cor, amplitud de l’ànim en oposició a l’encongiment.

    Sembla ser que donar valor a les coses petites i adonar-nos del que tenim i no del que perdem ens ajuda a estar bé. No recordo on vaig sentir o llegir aquesta frase que m’acompanya sovint: “D’èxit en té el que aconsegueix el que vol, de feliç n’és el que està satisfet del que ha aconseguit”.

    Acaparar molt i estar sobre estimulats no és sinònim de felicitat, més aviat es pot arribar a l’apatia i a la insatisfacció. Tenir més de tot no multiplica l’alegria. Tampoc l’eufòria i l’alegria desmesurada que ens condueix al histrionisme i a la fugida de la realitat.

    Al llarg de la vida participem de fets meravellosos i fem coneixença de persones interessants, cal obrir els ulls per apreciar la seva bellesa i per tastar les possibilitats d’estimar-nos incondicionalment.

    Acabo aquest article amb els següents versos del Mario Benedetti.

    Defender la alegría como una trinchera
    defenderla del escándalo y la rutina
    de la miseria y los miserables
    de las ausencias transitorias
    y las definitivas
    defender la alegría como un principio
    defenderla del pasmo y las pesadillas
    de los neutrales y los neutrones
    de las dulces infamias
    y los graves diagnósticos

    defender la alegría como una bandera
    defenderla del rayo y la melancolía
    de los ingenuos y de los canallas
    de la retórica y los paros cardíacos
    de las endemias y las academias

    defender la alegría como un destino
    defenderla del fuego y de los bomberos
    de los suicidas y de los homicidas
    de las vacaciones y el agobio
    de la obligación de estar alegres

    Defender la alegría como una certeza
    defenderla del óxido y la roña
    de la famosa pátina del tiempo
    del relente y del oportunismo
    de los proxenetas de la risa
    defender la alegría como un derecho
    defenderla de dios y del invierno
    de las mayúsculas y de la muerte
    de los apellidos y las lástimas
    del azar
    y también de la alegría.


    Bibliografia.-
    “L’Ecologia emocional”
    L’art de transformar positivament les emocions
    Jaume Soler i M. Mercè Conangla
    Amat editorial.

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook