En les dues últimes edicions, el festival Clam ha girat com un mitjó després que una nova direcció, encapçalada per Esteve Soler, agafés les regnes d'un certamen que, passada la pandèmia, no travessava el seu millor moment. En dos anys, l'actual Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya ha multiplicat per 15 el públic assistent, ha focalitzat les projeccions en una sala professional (Multicinemes Bages Centre), ha tocat totes les tecles per a la seva internacionalització, ha portat a la comarca primeres espases de la cinematografia i, en les darreres setmanes, ha estat acceptat a l'elit internacional dels principals festivals de cinema social com a únic representant català. Unes credencials de pel·lícula que no han evitat que l’equip que porta ara la batuta s’hagi replantejat la seva continuïtat i, per tant, el model engegat en els darrers dos anys: si no hi ha canvis estructurals, el festival «no es pot assumir només amb voluntarisme i pagant de la nostra butxaca», explica Soler. Per al director del Clam, al final, es tracta de «voluntat política». 

D'una banda, els responsables de la nova etapa del certamen reclamen a les administracions i en especial a la de Manresa, que apuntali una "professionalització" del festival, amb més recursos econòmics (40.000 euros més) i, de l'altra, una obertura de l'entitat navarclina que aixopluga el Clam, el FICNA, de la qual, els nous responsables no en formen part, ni tan sols el director. Ara com ara, el pressupost del festival és de 105.000 euros, dels quals l'Ajuntament de Manresa n'aporta 20.000 (la mateixa partida que el 2017, quan la capital del Bages es va aliar amb Navarcles per formar part del certamen) i l'Ajuntament de Navarcles uns 6.000. El pressupost suma diners d'altres administracions, com la Diputació de Barcelona; la resta, patrocinis privats. Però el pressupost públic de Manresa i de Navarcles ha continuat pràcticament igual al que hi havia abans de salt endavant dels darrers dos anys. I tot que la primera reunió amb l'Ajuntament de Manresa (amb la regidora Tània Infante i el regidor Joan Vila) no va resoldre els dubtes de l'equip directiu del Clam, l'alcalde de la capital del Bages, Marc Aloy, demanat ahir per a aquest diari, assegurava que "40.000 euros no poden fer perillar la continuïtat del Clam. Hi hem estat i hi serem, trobarem els recursos on faci falta".

Per a Aloy, el Clam és un "festival estratègic per a la ciutat, la comarca i el país. Per la temàtica que toca i perquè el salt qualitatiu i quantitatiu que ha fet en els dos últims anys beneficia a tot el territori". Per a l'alcalde, és evident que el voluntarisme amb què pràcticament va néixer i s'ha anat consolidant el festival que va veure la llum a Navarcles s'ha de "professionalitzar i, com he traslladat directament al seu director, som conscients que per mantenir el Clam i projectar-lo, com s'està fent, l'Ajuntament ha de dotar-lo de més recursos. I ho farem". Com? "Amb partides, patrocinis... ho estudiarem tot".

Així mateix, apuntava Aloy, i tenint en compte que l'origen de l'actual Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya és Navarcles, "tothom s'ha de sentir còmode amb la transformació" d'un certamen que ha agafat múscul a Manresa (per recursos econòmics i infraestructures) però que "no ha d'oblidar ningú". Així, per a l'alcalde, a banda d'aconseguir dotar de més recursos el festival, l'objectiu és "obrir un diàleg amb l'entitat organitzadora i totes les altres que l'han empès, seure i parlar, perquè tothom pugui tenir el seu paper". Aloy ja va trucar ahir a l'alcaldessa de Navarcles, Alba Pérez, per "mantenir una reunió aquest mes de gener", com ha proposat a l'equip directiu del Clam.

Ja en finalitzar la primera edició de la nova etapa, l'any passat, Soler explicava a aquest diari que el futur del Clam passava per "mantenir l’ambició i enfortir múscul. Hem fet un festival de primera amb una estructura de tercera". Una situació que s'ha repetit enguany. Soler i el seu equip es reuniran aquests dies per valorar quines passes han de fer a l'espera de la pròxima reunió i de la "concreció" de les propostes.